LLEI MORAL

Què és el que preocupa més a la gent? La resposta que ben segur donarà la majoria és: la corrupció política, la moral, la injustícia, la mentira, el més enllà, la felicitat, el sentit de la vida, l’estès laboral, la violència en general ……

El que és políticament correcte que no és res més que mirar cap a un altre costat és el que normalment es fa a l’hora d preguntar-nos sobre les qüestions que preocupen. ¿De quina  manera les hem d’abordar per intentar donar resposta quan els esdeveniments truquen a la porta recordant- nos que estaven aparcats, no desapareguts.

Sovint els abordem de manera visceral. El raciocini ha desaparegut. En el nostre interior s’encén un foc que desprèn fum espès i negre que no deixa enfrontar-nos a ells de manera adequada com correspon a homo sapiens sapiens com avui es diu que som. El cert és que d’ homo sapiens sapiens en tenim ben poc, doncs, la manera de reaccionar davant els temes que diem en interessen, no ho fem amb la saviesa amb que ho hauríem de fer d’acord a la nostra suposada condició d’homo sapiens sapiens.

El que fa que hi hagi tantes coses que ens interessen perquè afecten la nostra felicitat és l’absència de Déu en les nostres vides. Déu existeix i anhela relacionar-se amb nosaltres per beneir-nos. La visceralitat amb que afrontem els temes que ens preocupen impedeix que ho fem amb seny. L’homo sapiens sapiens no es deixa veure per la irracionalitat que domina a l’hora de buscar la solució als problemes que diem ens importen.

Si de veritat desitgen   trobar solució als problemes que ens importen, perquè afecten la nostra felicitat que anhelem, citats en la llista que he fet prèviament, he deixat en l’últim lloc Déu, no perquè sigui el menys important, tot el contrari perquè és el més necessari. Tots els problemes que ens afectem directament i que fan que la vida sigui desagradable que no valgui la pena viure-la i que  en alguns casos acaba en suïcidi, és a causa de l’absència de Déu.

Considerem que el fabricant d’un estri vagi acompanyat d’un manual d’instruccions perquè el fem funcionar correctament. D’això que considerem normal, no en volem saber res del manual d’instruccions que el Creador ha donat perquè l’ésser humà funcioni com sent algú creat a imatge i semblança seva.

Els filòsofs diuen que el que pot fer que l’home es comporti com  homo sapiens sapiens, és la llei moral. Els cristians diem que és la Llei de Déu, el Decàleg. La llei moral l’han pogut redactar els filòsofs perquè malgrat ser homes caiguts en pecat, resta en ells “la llàntia del Senyor és l’esperit humà recercant l’interior de les entranyes”  (Proverbis 20: 27). El pecat ha convertit la llàntia del Senyor en un ble vacil·lant que irradia una mica de llum. Aqueta llum tènue present el l’esperit de l’home caigut en pecat és la que ha fet possible que els filòsofs escrivissin la llei moral.

Els cristians tenim present la Llei de Déu que coincideix en bona part amb la llei moral dels filòsofs. Quelcom bàsic ens separa i és que la llei de Déu ens ha arribat per revelació: Jo sóc Déu qui et parla: “totes aquestes paraules” (Èxode 20:1). Les diu perquè els homes les compleixin. Els filòsofs gràcies al ble tremolós  que hi ha en ells redacten la seva llei moral perquè serveixi pe bé dels homes. L’evidència és que no es compleix. Per això les coses que ens interessen per aconseguir la felicitat, resten guardades a en el traster cobertes de teranyines.

La Llei de Déu també té el propòsit que els homes la compleixin. La condició de pecadors els impedeix fer-ho: “Però qualsevol que guardi tota la Llei però peca en un sol punt, és culpable de tots” (Jaume 2: 10). Per exemple: “No cometràs adulteri” (Èxode 20: 16). Molts diran que no han comés aquest pecat perquè asseguren que mai ha estat infidels a les seves parelles. Què diu Jesús al respecte: “Heu escoltat que va ser dit als antics: No cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot aquell que mira una dona (o home) per cobejar-la, ja a comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5. 27,28). No hi ha ningú que pugui complir la Llei de Déu. La Llei de Déu té la finalitat de fer-nos veure que som pecadors: “De manera que la Llei és el nostre mentor per dur-nos a Crist, a fi que siguem justificats per la fe” (Gàlates 3: 24). Justificar significa perdonar per gràcia. El pecador no té que fer res per aconseguir la salvació. En té prou en creure en Jesús. La fe és regal de Deu. La salvació és totalment obra de Déu. El pecador perdonat deixa de ser un esclau del pecat i deixa de  fer perversitats més o menys grosses. Ha començat una nova manera de viure que avorreix tot allò que abans de la conversió a Crist anhelava. Heus aquí el que Jesús va dir quan va escoltar que els escribes i fariseus (els bons de la pel·lícula) es queixaven d’Ell dient als seus deixebles que menjava amb es cobradors d’impostos i els pecadors: “No tenen necessitat de metge els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar justos sinó pecadors a penediment” (Marc 2: 17). 

Octavi Pereña i Cortina