L’EXEMPLE DE RAMON I CAJAL

Sr. director:

Ja voldria jo que per a tothom, fos d’exemple el científic i premi Nobel Ramon i Cajal i que tots el poguéssim imitar. No és això del que avui vull tractar.

Em referia, en concret, al Carrer Ramon i Cajal de la ciutat de Lleida. Els que tenim certa edat, recordem que aquest vial servia per a fer els exàmens per a treure’ns el carnet de conduir. No m’imagino ara fer les proves allà, en les condicions d’aleshores en què no hi havia ni un trist arbre. Actualment i des que es decidí, molt encertadament ja fa uns quants anys, plantar-hi arbrat de creixement ràpid, diria que és un dels carrers que millor s’hi pot passejar en plena època estiuenca i amb 40° com hem estat darrerament.

Vull dir amb tot això, que l’Ajuntament, ni que s’hagués d’endeutar una mica més del que ho està, caldria aprofitar més els recursos de Next Generation i fer plantades d’arbres en tots aquells carrers amples i susceptibles d’haver-n’hi, que no pas tant carril bici (convenients també, però no tan prioritaris) i obres potser innecessàries.

Penso que el cens de persones que caminem per aquests nombrosos carrers secs i eixuts superem moltíssim més, el de ciclistes i patinadors. Tots tenim dret a viure en millors condicions, però a nosaltres ens hi va la salut i benestar urbà, més que a ells, que cerquen la comoditat i estalvi.

Posats a triar, hi ha les prioritats. Al cap i a la fi, algun dia, els que ara usen vehicles d’aquests tipus, hauran d’anar caminant pels esmentats carrers, i de continuar així, per desídia de l’ajuntament, potser continuaran essent deserts asfaltats i insuportables de passar-hi a ple dia. I aleshores, sí que, qui gaudiran dels carrils bici siguin la «Nova Generació», però no la dels Fons Europeus. (ja se m’entén, no?).

Mentre, els grans i no tan grans, ens tocarà suar de valent si ens cal trepitjar algun d’aquests carrers. Prenguin com a exemple, doncs, el carrer Ramon i Cajal.

Jaumedelleida