No t’equivoquis, no! És bo equivocar-se. Si no t’equivoques mai, potser t’hauries de plantejar seriosament per què passa això, per què vius damunt d’una taca d’oli i no rellisques mai? Potser és perquè no et mous gens, no vius la vida, només ets com un gerro xinès que ocupa un espai, immòbil, en un saló.
Potser només “decores” el lloc on et trobes i ets més aviat un destorb per a aquells que fan feina i s’entrebanquen amb les teues cames quan passen atrafegats? O potser és que no progresses, repetint només allò que t’han ensenyat, com ho faria un robot?
Tinc un bon amic que té un fill als Estats Units, investigant en alguns tipus de càncer infantil i, un dia, em comentava que, allà, un error és considerat tan útil, o potser fins i tot més, que un encert. Quan un procés d’investigació arriba a un punt que no aporta cap benefici a la investigació, serveix per descartar molts altres camins que conduirien al mateix resultat no desitjat; per tant, en certa manera, es pot considerar un encert, oi?
Aquí, a la vella Europa, i més concretament en aquest país d’insignes “descobridors” de països on ja hi havia éssers humans que vivien feliços i en pau, es castiga durament l’error permetent que la pobra persona que l’ha comès sigui la riota dels seus companys de classe, bon exemple de companyonia, comprensió i tolerància!. Potser seria millor evitar-li el mal tràngol pel qual se’l fa passar, explicar-li el perquè de l’error i evitar que el torni a cometre, amb un pacífic: “endavant, que no ha estat res!” Dic jo, vaja!
Tampoc cal embolicar els infants amb cotó fluix per evitar que puguin prendre mal i fer-se una esgarrinxada. La sobreprotecció pot fer d’aquell infant un poruc que no gosi mai fer un pas endavant i, lògicament, es vagi quedant cada dia més enrere en la seva evolució personal.
Com tantes vegades s’ha dit, buscar un terme mig pot ser la millor alternativa. No cal ser un inconscient agosarat que vagi posant en perill la seva integritat personal, ni un osset de peluix que només fa bona companyia. Com bé, però, diu la dita: “Qui no s’arrisca, no pisca!”
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.