L’ATZAVARA, REMEI TERAPÈUTIC [2]

OPINIÓ. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Abans d’entrar en matèria m’he de fer perdonar pel lector que en honor a la brevetat i millor comprensió i llegibilitat d’uns textos sovint complexos, enrevessats i un pèl farragosos, com són els propis de la química orgànica, hagi optat per tallar al biaix i estalviar moltes explicacions conceptuals que caldria haver fet. També, atesa l’abundor d’espècies i malgrat que a ull nu la morfologia de tots els Agaves sembli ser la mateixa quan de fet la seva composició fitoquímica és complexa i variable, en la descripció següent cal referir-nos de manera genèrica tan sols a l‘Agave americana L., com a espècie-tipus per al grup Americanae i per a tot el seu corresponent gènere. Dit això, comencem doncs per la fibrosa arrel de la planta, en bona part ‘la mare dels ous’.

Formada per abundants rizomes o tiges subterrànies (en llengua maia canil-ki), que emergeixen de la part inferior de la tija i són gruixots, de color fosc i de condició reptant, extenent-se en cercle a no gaire profunditat del sòl fins a ocupar una superfície el radi de la qual és de la mateixa longitud del fullatge, entrecreuats hi trobem uns tubercles subterranis o turions, escamosos, blanquinosos i gruixuts, que s’obren i reventen quan estan en saó, i en aquest estat cada tubercle presenta una gemma de la qual brosta el fillol que n’esdevindrà una nova planta.

Doncs aquests rizomes contenen una substància irritant i escumant, molt rica en saponina, molècula que té nombrosos i freqüents usos industrials i de laboratori. Amb tot, no només les arrels tenen saponina, sinó també altres moltes parts de la planta, com les flors i llavors, però en els Agaves la concentració més alta es localitza sobretot en les rígides, grosses, còncaves i una mica acanalades fulles o pencas, que són radicals per sortir de la base de la tija i envoltar-la, i que tenen una longitud màxima de 2,5 a 3 metres, amb una polpa carnosa i dentado-espinosa que ofereix sovint aquesta composició química mitjana: glúcids 54,3% / fibra 17,8% / aigua 11,0% / cendra 7,9% / pròtids 6,0% i lípids 2,5%.

¿I què són les saponines, aquestes substàncies el nom de les quals prové de la seva semblança amb els sabons? Són metabòlits, o sia compostos dels éssers vius que participen o deriven de les reaccions del metabolisme, en aquest cas d’un alt pes molecular i amb una estructura dual, ja que consten d’una part que és un glicòsid o glúcid heteròsid, substància constituïda per cadenes riques de sucre, unides per un enllaç d’acetona (hidroxil hemiacetàlic) amb l’altra part no glucídica, anomenada sapogenina o aglicona (amb radical aglucònic), que pot tenir dues variants segons que pertanyi al grup dels esteroides o al dels politerpens (triterpénica).

Per tant, de la mateixa manera que la fermentació dels productes orgànics naturals, com ara els sucres, amb enzims produïts per llevats o fongs, provoquen canvis bioquímics importants, l’ebullició amb àcids diluïts (hidròlisi àcida) desdobla les saponines en sucres o monosacàrids (oses de radical glucídic: hexoses i pentoses) i un residu de sapogenines En general separant-se primer amb certa facilitat una molècula d’hexosa (glucosafructosa galactosa), després les pentoses (arabinosa, xilosa o ramnosa) i metilpentoses, i per últim els àcids urònics (glucurònic i galacturònic), tot restant en acabat el residu de sapogenines. En conclusió, cal retenir que hi ha un estret parentiu entre sucres i esteroides.

D’altra banda, la presència de saponines en més de cent famílies de plantes s’explica perquè són un mitjà de defensa i protecció generat per elles mateixes en utilitzar-les contra el creixement de fongsllevats i bacteris, tot i que el mecanisme pel qual actuen no és encara del tot conegut. Tanmateix, tot plegat ens porta a ocupar-nos tot seguit de les seves característiques físiques i bioquímiques, així com de la seva extracció i nombroses aplicacions.

Des d’un punt de vista físic i biològic les saponines, i en major mesura les sapogenines, es caracteritzen per posseir un ampli espectre d’activitat bioactiva per tenir en línies generals les accions o capacitats descrites més avall, que alhora ens permeten l’obtenció de fructo-oligosacàrids, actuant com a prebiòtics, i fibres dietètiques per ajudar la funció intestinal, digestiva i d’estimulació del sistema immune (López i col. 2003; Ávila-Fernández i col. 2011), així com també l’elaboració de compostos bioactius o prebiòtics a partir de plantes que presentin indicis o signes d’una o més activitats amb les següents senyals: antifúngica, anti-insectes, antiviral, antillevats, antial·lèrgica, analgèsica, antioxidant, antitumoral, anticoagulant, laxant, diürètica, antidiabetis sacarina o ‘mellitus’, antiinflamatòria, citotòxica i immunosupressora, entre d’altres que també determinen la recerca d’aplicacions en la indústria farmacèutica pel seu possible aprofitament com a remei terapèutic, com és el cas dels agaves A.salmianaA.tequilana Weber varietat blava, A.angustifoliaA. ornithobroma, etc. (Almaraz Abarca i col. 2013; Nava-Cruz i col. 2015). Vejam-ho tot seguit:

* 1) Acció antimicrobiana de l’agave: S’han fet assaigs contra llevats i fongs patògens (Yang i col. 2006) i, a més, per la seva naturalesa esteroide poden presentar actividad antitumoralhipoglucèmica (descens de glucosa en la sang) i immunoregulatòria en la prevenció i tractament de malalties cardiovasculars.

* 2) Acció escumògena amb l’aigua: Dissoltes les saponines en proporcions mínimes donen, a l’agitar, escuma permanent i actuen provocant l’emulsió per exemple dels olis, és a dir, una dispersió estable entre ambdós líquids, amb el resultat d’un líquid greixòs (oli) que conté en suspensió partícules diminutes de saponina i per això actuen com a col·loides protectors o substàncies que es difonen molt lentament sense poder travessar una membrana semipermeable en dificultar les petites partícules la sedimentació o separació d’ambdós elements, procés semblant per exemple al de l’hemodiàlisi a la fi de separar substàncies nocives en excés a la sang.

* 3) Acció expectorant: Quan se les respira, el sabor aspre de les saponines, que recorda una mica el del sabó, fa que provoquin l’esternut, expiració espasmòdica per expulsar matèries microrgàniques invasores o formades dins les vies respiratòries o als alvèols pulmonars. A grans dosis poden provocar fins i tot el vòmit.

* 4) Acció augmentativa: Atesa la gran capacitat hidròfila de les saponines, és a dir, per absorbir molta aigua, això permet la formació de porus aquosos, que sens dubte causen l’increment de la permeabilidat en les membranes cel·lulars, la qual cosa facilita l’absorció de medicaments, aliments i també de verins.

* 5) Acció precipitant: En afavorir, per exemple, la precipitació de la insulina en forma cristal·litzada, quan la saponina es troba mesclada amb altres pròtids simples.

* 6) Acció solubilitzant: En estat de puresa les saponines són solubles en aigua i totes ho són en metanol diluït calent. En canvi, són poc solubles en etanol absolut i en acetona, però totalment insolubles en èter èter de petroli o mescla d’hidrocarburs saturats. D’altra banda les saponines poden ser absorbides de les seves solucions pel carbó o negre animal fet amb ossos calcinats (usat per descolorir líquids i blanquejar el sucre). En termes generals, unes saponines precipiten en solució d’acetat neutre de plom i altres són solubles, precipitant només en acetat bàsic de plom.

* 7) Acció tòxica: Atès que les saponines són gairebé innòcues en ser ingerides per via oral, ja que són destruïdes a l’intestí, això fa ben palesa la seva conversió en un eficaç verí per als microorganismes patògens.

* 8) Acció hemolítica: Ha estat suggerit en diversos models cel·lulars que les saponines interactuen amb els esterols del citoplasma o membrana plasmàtica de les cèl·lules originant un increment en la permeabilitat d’aquesta i eventualment en la formació de porus, que permeten la fuga o evasió dels continguts cel·lulars (Kaczorek i col. 2008; Augustin i col. 2011). Traslladat aquest efecte sobre la membrana dels eritròcits o cèl·lules del plasma sanguini, suposa que l’acció del complex espontani format entre les saponines i l’esterol de la membrana causa la destrucció de la cèl·lula (hemòlisi), fins i tot a grans dilucions, amb el consegüent alliberament o fuga de l’hemoglobina (ferroproteïna) que contenen i que actua com a transportadora de l’oxigen molecular, fenomen que potser es deu a la seva gran afinitat o capacitat de combinar-se amb el colesterol absorbit del aliments o sintetitzat pel fetge, o bé amb substàncies anàlogues com la colesterina i la lecitina (Glauert i col.1962). Segons Farley, l’administració de vitamina B1 o de llevat reforça el poder antihemolític contra les saponines del sèrum sanguini o fracció líquida de la sang un cop coagulada.

Per tot plegat, la preparació i obtenció de saponines pures ofereix encara grans inconvenients. La major part d’elles són incristal·litzables, perquè un cop s’extreu la saponina bruta i es separa de l’arrel polvoritzada de la planta mitjançant la dissolució en alcohol bullent a 90º i es deixa cristal·litzar, l’operació s’ha de repetir vàries vegades fins que cristal·litzi completament blanca i pulverulenta. A més, les seves solucions són col·loïdals i retenen enèrgicament gran nombre d’impureses: com sucres, sals minerals, etc. Per això, la recerca es desvià cap a l’estudi de les sapogenines, molt més fàcils de purificar i cristal·litzar en ser insolubles en aigua i en solucions de carbonats alcalins i, pel contrari, fàcilment solubles en acetona, èter, acètic glacial i cloroform, és a dir que els seus dissolvents són els inversos dels de les saponines, la qual cosa fa més senzill el seu aïllament. I, per altra banda, mantenen les mateixes propietats peculiars de la molècula de saponina, que la fan tan estimable en la indústria farmacològica.

Per tant, a banda de les begudes (pulque, tequila, mezcal) i les fibres (sisal, henequén), les saponines i, millor encara, les sapogenines tenen moltes utilitzacions en el laboratori i en la indústria, derivant totes elles de les propietats suara esmentades. Serveixen com a emulsionants de greixos, detergents (sucedanis del sabó per a teixits delicats, emprant-se sovint associades a metilcel·luloses), escumants per a llimonades, aigües minerals i cervesa, i fins i tot en aparells extintors d’incendis, interposades en aire i, sobretot, en anhídric carbònic, ja que per la seva estabilitat i consistència eviten l’expansió de les flames. Té també utilitat en cosmètica i en la preparació de genines cardiotòniques, o sigui fraccions actives dels glucòsids cardíacs, estimulants de l’activitat del cor.

Això no obstant, les sapogenines que tenen més interès des del punt de vista del seu aprofitament farmacològic i industrial són les que tenen l’aglucona esteroídica. La seva íntima relació amb els esteroides (esterines, àcids biliars, digitaloides, hormones sexuals, suprarenals, alcaloides i glucoalcaloides) ha fet possible transformar-les sintèticament en esteroides mitjançant tècniques no massa complexes i amb un bon rendiment, que contrasta amb el baixíssim obtingut per altres procediments. Per aquestes raons, i per trobar-se en quantitats il·limitades, les sapogenines esteroides substituïren als EUA les esterines com a matèria primera per a l’obtenció sintètica d’esteroides d’interès farmacològic, amb l’avantatge, a més, de que el seu rendiment millora i esdevé de l’ordre de deu vegades més gran.

Però l’estudi de la seva estructura química, que esdevé la clau de volta dels éssers vius, tant d’homes com de plantes, compartint la mateixa estructura vital de l’anomenat nucli esterànic amb els 4 anells o cicles característics i els seus 19 àtoms de carboni, nucli fonamental del qual deriven totes les nombroses substàncies naturals, com alcaloides del grup de la morfina, esteroides, hormones sexuals, àcids biliars i substàncies cancerígenes, l’ajornem per a un altra darrer capítol.

SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.