L’ATZAVARA, REMEI TERAPÈUTIC [1]

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

A la Xina i altres països se n’ufanegen ara d’haver descobert la sopa d’all, vull dir de conèixer les qualitats farmacèutiques de les arrels, tija, fulles i flors de l’atzavara i la seva utilització de cara a apaivagar o anul·lar els efectes nocius de la pandèmia de covid-19. Això m’ha retrotret a la meva tesina sobre l’assignatura de conreus a segon curs de carrera a l’Escola d’Agricultura de la Diputació de Barcelona, lliurada a la primeria d’abril de 1952, fa per tant la fotesa (sic) de 68 anys, en què vaig tractar sobre l’explotació i aplicacions d’aquesta curiosa planta del gènere botànic de l’Agave creat per Linné el 1753, el més gran de la família de les Agavàcies (pertanyent a la tribu de les amaril·lidàcies), endèmica al continent americà i els més del seus 23 gèneres amb 637 espècies, majoritàriament exclusives de Mèxic (unes 116). El nom d’agave prové del grec ‘agavós’ (άγανός), que significa magnífic, admirable, formós i noble. I segons la mitologia grega, Agavé o Agavea era el nom d’una de les quatre filles de Cadmo i Harmonia, esposa de l’espartà Equión i germana de Semelea, qui fou amant de Júpiter.

Doncs bé, un cop arrelat a Lleida, i arran dels estralls que la gran gelada de cap d’any de 1956 ocasionà a la comarca de les Garrigues matant gairebé totes les oliveres, a la revista Impulso’ (1), aleshores òrgan de la Fira de Sant Miquel, i en el seu núm. 5 de data 31/08/1956, em varen publicar una entrevista feta per Josep Barahona sobre la possibilitat de conreus alternatius a l’olivera en la suara referida comarca, havent-ne suggerit la seva nova especialització en la producció d’agaves, tant per a fibra (henequén, sisal) i altres usos industrials (alcohols, detergents, emulsionants, polpa paperera, cosmètica i, fins i tot, pulque o tequila) com per a esteroides amb destí a la indústria farmacèutica, atès el seu ric parentiu amb les saponines de la atzavara.

De fet fou per donar publicitat al que havia comunicat una setmana abans al ministre d’Agricultura de l’època, Rafael Cavestany de Anduaga –falangista empedreït–mitjançant un informe sobre la conveniència d’establir un camp d’assaig i aclimatació d’agaves, del grup de varietats Cáñamo de Tampico, a la comarca lleidatana de les Garrigues Altes, adjuntant memòria sobre caràcters fitotècnics i econòmics, aprofitaments per a la indústria farmacèutica, mètodes d’obtenció de saponines esteroides i rendiments comparatius. No van dir ni piu…!

Mogut per la meva malaltissa mexicanofília, sempre em va seduir tota l’agricultura que era la base econòmica de la vida del poble nàhuatl asteca, des del blat de moro, la planta alimentícia per excel·lència, fins a les moltes classes de fríjol (mongeta), com a complement proteic molt nutritiu, a més de la carbassa, el meló, la chía, els camotes, els picants chiles verds i vermells, els aguacates, els tomàquets i la seva salsa o guacamole, que eren altres tants productes del pagès mexicà ancestral, els quals varen enriquir la seva dieta i la taula del món modern després del descobriment colombí, essent Cristòfor Colom també el primer europeu en veure una espècie del gènere Agave a l’illa de Guanahaní (Bahames), que molt probablement es tractava de l’Agave indagatorum.

A banda d’això, el comerç amb el sud de Veracruz i la cultura maia del Yucatán, portaren la xocolata, la vainilla i la pinya a la taula del poble nàhuatl. Conreaven, a més, moltes varietats de cotó, el tabac, el copal i el guayule (cautxú), amb el qual feien pilotes de goma dura per al joc ritual, el tlachtli o el poc-ta-tok maiaI evidentment tot plegat havia de menar-me a estudiar una planta tan suggestiva com és la seva, i també ara nostra, atzavara, que els mexicans anomenaven genèricament com agave o maguey, i en llengua autòctona nàhuatl com a metl mexcalmetl. Pel que fa a la varietat nostrada, tant comuna a Catalunya i les Illes, pertany a l’Agave americana i és molt freqüent en trobar-se espontània a tot el llarg del litoral oriental de la península ibèrica fins a València, però sense allunyar-se massa de vora el mar, desenvolupant-se perfectament en les regions del garrofer i de l’olivera.

I què en feien del tant preat ‘árbol de las maravillas’, com així el va definir el cronista Joseph Acosta el 1590 a la vista de les nombroses aplicacions de la planta. Doncs, en principi era molt important per a l’economia domèstica en aprofitar la seva saba per a fer una mena de cervesa fermentant-la (pulque, tequila, etc.). Però la planta tenia molts altres diversos usos. I així les fibres de les fulles o penques de maguey podien tòrcer-se per a fer sogues, cordam, escuts, fones i vestits per als guerrers, o bé confeccionar pels artesans també bosses, sandàlies, estores i altres delicats objectes. Del filament fi teixien una mena de calces o taparrabos (el maxtli) i flassades, que anusaven sobre una de les espatlles, així com teles per als vestits, especialment per al huipil o camisa sense mànigues que completava la indumentària femenina i que encara predomina en moltes parts del Mèxic indígena, havent estat copiada arreu per molts modistos contemporanis.

Les punxents espines o agullons eren excel·lents agulles i les varen usar també en comptes de claus i per a puntes de fletxes llargues o tiraderes (atlatl), tot i que també tenien ús tenebrós com a instrument per a mortificar la carn en les penitències religioses o bé un ús disciplinari per al càstig corporal rigorós dels infants de més de vuit anys, que anava des de clavar espines de maguey a les mans, fins a exposar el nen als gelats rigors d’una nit al ras a la muntanya o posant-lo lligat i nu en un toll de fang.

Els escapus o peduncles florals, llargs i sense fulles que arrenquen d’un bulb o d’un rizoma subterrani de la planta, servien de pals per a les llances i macanas i de bigam per als habitatges, mentre que les fulles o penques les empraven com a sostres. Pel que fa a les cendres de les penques s’aprofitaven per a fer lleixius, sabó per a la roba (xixi, xité) i adob per a les terres. Finalment, les fulles acanalades també eren usades per a guardar-hi blat de moro mòlt o altres substàncies sòlides igualment reduïdes a l’estat de pòlvora o partícules molt fines.

Més endavant, els successors dels nàhualt, treien de l’epidermis de les fulles un paper blanc, compacte i durador, en el qual hi pintaven els xeroglífics. Diversos dels més valiosos manuscrits asteques estan escrits o pintats en paper fabricat amb maguey, i aquests papers varen ser considerats idèntics al papir egipci durant llarg de temps.

Però el que és més important avui davant les pandèmies és que la saba que circula a través dels teixits vasculars de la planta de maguey, així com els sucs de les seves arrels, s’utilitzaven per a curar certes malalties. El Dr. Francisco Hernández, metge del rei Felip II (1527-†1598) i enviat per aquest a Mèxic el 1570, deia que curaven la manca de moviment dels membres, retornava la fertilitat a algunes dones estèrils, actuava com a laxant intestinal i eliminava els doloriments del cos, sobretot a les articulacions. De l’explicació científica i del fonament químico-farmacològic d’algunes d’aquestes propietats terapèutiques de l’atxavara en tractarem oportunament en un pròxim dia.

SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.