Hi ha una dita popular que diu que “el bé no fa soroll i el soroll no fa bé”. Aquesta expressió és lluminosa, perquè mostra el millor camí vers la saviesa humana i, també, la grandesa de les persones que la practiquen. El Papa Pau VI, canonitzat el passat 14 d’octubre, fou i segueix essent una icona d’aquesta manera de pensar i de viure.
Pau VI és l’únic Papa de l’Església Catòlica que he conegut de prop, perquè l’any 1969 ens va rebre a cinc companys ordenats de diaques a Roma, que vam mantenir una conversa espontània amb ell. Especialment, recordo el moment del comiat, quan em va agafar les mans i, mirant-me fit a fit als ulls. vaig experimentar que en aquell moment ell estava totalment concentrat en una persona jove anònima i la mirava amb tendresa. No era un comiat diplomàtic, sinó amarat d’humanitat i de fe.
La saviesa de Pau VI es manifesta en el silenci lluminós que va acompanyar tota la seva vida. Efectivament, en la seva joventut, el futur Papa Pau VI va combinar el seu treball a la Cúria Romana, fent costat a Pius XII i Joan XXIII amb l’acompanyament pastoral d’universitaris i professionals vers un humanisme cristià compromès en la transformació del món, amb figures de la talla d’Aldo Moro.
El silenci savi de la seva joventut es refermà en la seva maduresa duent a bon terme el Concili Ecumènic Vaticà II (1962-1965) i amb la publicació d’uns documents que fins avui no s’han superat: l’encíclica programàtica del seu pontificat Ecclesiam Suam (1964) sobre el diàleg, i l’encíclica Populorum Progressio (1967) sobre la justícia i el desenvolupament del pobles en un món global i l’Exhortació Apostòlica Evangelii Nuntiandi (1975) sobre l’evangelització del món secular contemporani.
El silenci savi arribà a la seva plenitud en l’ancianitat, tot assumint humilment, però amb llibertat d’esperit, la crítica ferotge d’algunes posicions ideológiques de dretes i d’esquerres. Ell no va condemnar mai ningú, però va mantenir una claredat direccional insubornable en la renovació evangèlica de l’Església. Tot plegat va quedar expressat en el seu testament espiritual, segell del silenci savi del seu traspàs.
Aquest silenci savi de Pau VI tampoc ha fet soroll en la seva canonització. Tanmateix, el Papa Francesc, en diverses ocasions ha afirmat que el seu model de renovació de l’Església avui és el de Pau VI, perquè ningú l’ha superat. En la meva condició de teòleg cristià, he fet aquest article per testificar que opino que la proposta profètica de Pau VI acompanyarà l’Església en els propers segles. N’és una mostra el tarannà del Papa Francesc, que té la rialla de Joan XXIII, però la claredat mental direccional de Pau VI.
Ramon Prat i Pons. Teòleg
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.