LA PLANA DE LLEIDA REP CADA ANY UNA MITJANA DE 6 A 8 PEDREGADES   

“En la zona de l’ADV Terres de Ponent hi ha dues zones, situades als extrems, que tenen un risc molt alt de pedregades al llarg de l’estiu, la part occidental i la part oriental, zones on la pedra cau amb més energia, és a dir, és més gran”, segons ha asseverat el catedràtic de la Universitat de Lleó José Luis Sánchez. L’expert ha afirmat també que la Vall Mitjana de l’Ebre té moltes zones de risc, una de les quals situada a la plana de Lleida, i que la mitjana anual d’aquesta zona està entre 6 i 8 pedregades. Aquestes afirmacions s’han fet en el decurs de la jornada tècnica «25 anys estudiant les pedregades al Pla de Lleida», celebrada avui en el en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit. 

Sánchez, autor de l’estudi “El risc d’aparició de precipitacions de pedra a les Terres de Ponent: resultats més destacats”, fet gràcies a una extensa xarxa de 190 granímetres (instruments per mesurar el nombre i potència dels grans de pedra) que ocupa tota la zona de regadiu de la plana de Lleida, explica que aquest treball és important perquè la definició de les zones amb més risc de pedregada permet al pagès planificar el tipus de cultiu que pot tenir. Per al treball, ha explicat el ponent, s’han analitzat més de 150.000 impactes de pedra, i “s’han arribat a detectar granís de fins a 6 centímetres de diàmetre, que caient a 40 o 50 quilòmetres no sols pot fer mal als cultius, sinó també a les persones i als edificis”. 

 El catedràtic ha dit que “les anàlisis de tendència al llarg dels darrers anys fets a diversos països com França, Itàlia, Canadà o Espanya, en relació a l’escalfament global, indiquen que cada cop hi haurà menys dies de pedregades però que la dimensió de les pedres serà superior”. La causa d’aquest procés “és l’escalfament de l’atmosfera, que desgela els grans petits de glaç, però com aquests estan més calents, les tempestes tenen més energia i generen granís més grans”. 

L’especialista ha advocat pel retorn a la tradicional lluita anti-pedregada amb iodur de plata, “un sistema imperfecte però que, com s’ha comprovat en moltes parts del món, no afecta a les precipitacions ni provoca contaminació”. Per a l’agricultor “és un mètode molt barat, té uns costos operatius d’entre 1 i 2 euros per hectàrea, i s’ha comprovat de forma fefaent que en les zones on s’utilitzava hi havia una reducció d’entre el 25 i el 30% de l’energia de la caiguda de la pedra, la qual cosa suposava una disminució considerable del dany provocat”. Altres opcions són les malles, “un sistema molt car”, o les assegurances agràries. 

 L’ADV Terres de Ponent de Lleida és una associació sense ànim de lucre centrada de la recollida de les dades meteorològiques i la seva difusió i estudi. Juntament amb el Servei Meteorologic de Catalunya i la Diputació de Lleida, l’entitat fa campanyes de seguiment i millora de la predicció de les pedregades i calamarsades al Pla de Lleida. L’àmbit concret d’actuació de l’ADV és les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell i una part de les comarques de la Noguera, l’Urgell i les Garrigues. En total, són unes 250.000 hectàrees de conreu.

La jornada ha estat organitzada per l’ADV Terres de Ponent, amb la col·laboració del Servei Meteorològic de Catalunya, i ha compta amb la participació de Carme Farnell i de Tomeu Rigo, tècnics de l’esmentat servei.