Indignats per la culpabilització generalitzada del sector agrari

“Per a nosaltres, i així ho vam comunicar públicament, el més important era protegir la salut de les plantilles fixes i temporals, i els titulars de les explotacions. Per això vam defensar que s’havia de contractar només persones amb les quals treballaven habitualment. La nostra voluntat va ser evitar el que ha provocat l’efecte crida de temporers provinents d’altres comunitats. La contractació s’havia de fer de forma ordenada i s’havia de controlar que ningú es desplacés si no tenia un precontracte de treball al lloc de destí.”

“Són moments molt difícils en l’àmbit laboral també. El confinament i cessament de totes les activitats no essencials ha provocat un gran creixement de l’atur, i molts homes i dones s’han desplaçat allà on se suposava que hi havia demanda de mà d’obra. Aquestes persones que s’agrupen o dormen al carrer de Lleida no són necessàriament temporers de la campanya de fruita. De fet, son gent que busca feina, però evitar que visquin al carrer no està a les nostres mans, no és responsabilitat dels productors agraris.”

“Aquesta és una problemàtica social recurrent que enguany encara ens preocupa més perquè implica un greu risc sanitari per elles mateixes i per la resta de població. Des de JARC, instem a les administracions a actuar amb mesures efectives per evitar aglomeracions als espais públics. Realitzar proves per detectar Covid-19 a aquestes persones no ens sembla una mesura efectiva, si no s’acompanya de solucions perquè tinguin un sostre.”

“El procés per obtenir el permís de residència dura, com a mínim, tres anys. Durant aquest temps és obvi que han de sobreviure. Aquesta política els deixa en una situació de vulnerabilitat, i són els polítics que poden i han de solucionar aquest problema.”

Jaume Domènech, cap sectorial de Laboral de JARC