I això … cóm s’entén?

Mentre el sol se’n va navegant entre les onades d’un mar daurat a l’horitzó, les darreres hores del diumenge se m’esmunyen entre els dits. Alguns núvols foscos trenquen el blau del cel tot deixant entreveure la incertesa del temps que pugui fer demà.

Un cop més, la meteorologia i el dia a dia barregen llurs sensacions. Mentre anem cremant etapes del desconfinament amb notícies confuses que, en res, ajuden a veure un final clar i diàfan d’aquesta pandèmia, els grisos i tristos dies es barregen amb els dies calorosos i assolellats i plujosos i ventosos.

Les xifres de contagis, morts i altes varien, es contradiuen tot sovint i augmenten encara més el desconcert entre les persones que ens debatem entre l’esperança i el desassossec.

Ens han estat criticant durant setmanes, als que vivim a la Terra Ferma, acusant-nos d’irresponsables, de racistes, de tenir comportaments indesitjables que feien créixer el nombre de contagis i alimentaven les disputes entre la ciutadania.

I ara, de sobte, quan encara es compten, per desenes els morts i per centenars els contagiats, ens diuen que d’avui en vuit dies, s’obriran les portes i les carreteres de bat a bat i això serà el campi qui pugui.

Tothom podrà anar on vulgui, com vulgui i amb qui vulgui.
Què ha canviat en una setmana? No hi veig pas gran diferencia, jo, entre avui i el trenta de maig, per posar un dia. El virus se’n va de vacances?

Ens hem immunitzat i no ens n’hem adonat? L’Ibex pressiona i els seus vassalls obeeixen? Amb més por que una altra cosa, amb les mateixes precaucions de fa unes setmanes, amb la mateixa il·lusió per seguir gaudint de la vida, amb la mateixa fermesa i disciplina per seguir fent via, afrontaré el dilluns que ja s’acosta.

Perquè cada dia és nou. Perquè és un regal esplèndid que caduca a les vint-i-quatre hores. Perquè cal seguir avançant. Seguiré somiant en un futur millor i mirant de fer realitat els somnis que m’acompanyen.

Bona nit, gent bona !!

Joan Ramon Buixadera