GRITO DE DOLORES (1). [un cas d’independència unilateral el 28/09/1821]

Escrit per Santiago Suñol i Molina

A finals de febrer de 1957 vaig passar tres mesos enclaustrat en una gran finca d’experimentació agronòmica d’unes 500 hectàrees, assentada damunt les terrasses al·luvials del riu Henares per treure’m el títol d’agent d’Extensió Agrària, aquell servei imposat pels Estats Units juntament amb la Coca-Cola, un ajut americà de 1.200 milions de dòlars i la llet d’anar rebent ‘llet en pols’ a dojo –potser per col·locar els excedents americans o perquè ens veien qui sap, massa escafinyats–, evidentment tot plegat a canvi de la cessió de les bases navals de Rota i aèries de Morón de la Frontera, Torrejón de Ardoz i Saragossa, segons els acords signats el gener de 1951 amb l’ambaixador americà Staton Griffits –traduït: on estan les aixetes?–.

Doncs bé, allí vaig conèixer un dels assessors nord-americans destacats, de nom Anacleto G. Apodaca –familiarment Tito Apodaca–, un eixerit crioll nascut a Amèrica, en aquest cas a Texas, que anava de pinxo i a gorrejar a costa de l’erari públic espanyol, presumint de llinatge il·lustre –malgrat lo del còmic Anacleto– i descendent de colonitzadors espanyols a Amèrica, com ara don Juan José Ruiz de Apodaca y Eliza Gastón de Iriarte López de Letona y Lasquetti…–ah, ah, ah… gairebé perdo l’alè–, seixanta-un i darrer virrei de la ‘Nueva España’, actual Mèxic, per posar un exemple d’alta alcúrnia i prosàpia amb llarga cognominació que tan agrada als espanyols.

I fins aquí volia arribar perquè el tal virrei, que ho era des de 1816, designat doncs al cap de sis anys de l’anomenat ‘Grito de Dolores’, petita localitat de Guanajuato, bressol de la independència de Mèxic pel repic de campanes amb què a la matinada del 16 de setembre de 1810 el crioll mossèn Miguel Hidalgo, rector de la parròquia d’idees progres, proclamaria unilateralment l’estat de rebel·lia per tal d’emancipar-se de la Corona espanyola, ara a ell com a nou virrei li pertocaria viure els darrers quatre anys dels onze (1810-1821) que va durar finalment la perllongada guerra del moviment insurgent mexicà, amb un cost humà aproximat d’un milió de morts i un altre milió d’exiliats als EUA, havent passat d’un cens de població de 6 milions el 1810 a 5 el 1822, però que el 1825 ja eren 6,9 milions, llavors amb aquesta discriminació racial: 1.200.000 criolls, 70.000 hispans peninsulars, 1.900.000 mestissos i zambos –mestís d’indi i negre–, 3.700.000 indígenes i 10.000 mulats. Vegem-ho.

Malgrat la relativa pau dels dos darrers anys de la seva governança com a virrei, sobtadament aquesta es va trencar arran de la jura pel monarca espanyol, Fernando VII –el que usaba paletón, o sigui una mena de levita–, de la Constitució liberal de 1812, cosa que va encendre de nou el moviment insurgent mexicà amb una revolta de la tropa reial al port de Veracruz, que ensems va obligar el virrei Apodaca a fer-la jurar també, començant tot seguit l’esfon-drament definitiu del règim reial hispànic dins el virregnat de ‘Nueva España’ en mobilitzar-se tots els grups socials i econòmics que no volien restar al marge d’un procés considerat irreversible i amb forta participació popular, ja que en la lluita per l’emancipació el poble hi veia, ras i curt, una ocasió per al seu alliberament social a través d’un estat republicà i democràtic.

I així, amb l’entrada triomfal a la Ciutat de Mèxic de l’Exèrcit de les ‘Tres Garanties’ lluitant per la independència, la fe catòlica i la unió entre colons espanyols i criolls– que, simbolitzades pel verd, el blanc i el roig de la nova bandera, va oferir el general reialista Agustín de Itúrbide al nou projecte de país, ara per tant amb absoluta deslleialtat al monarca Borbó i amb conjura incondicional del seu exèrcit per capgirar l’statu quo, després d’haver pactat el 24 de febrer de 1821 el Pla d’Iguala amb el líder independentista i republicà Vicente Guerrero, l’antiga i extensa colònia guanyava per fi la independència de la metròpoli el 28 de setembre de 1821, és a dir, que d’aquí als dos pròxims anys celebrarà Mèxic el bicentenari del seu sorgiment com a país lliure en haver ratificat el Pla d’Iguala el nou virrei Juan O’Donojú, de llinatge irlandès, convertint-se Mèxic de moment en una monarquia parlamentària presidida per Itúrbide.

L’escriptor, poeta, assagista i diplomàtic mexicà Octavio Paz, premi Nobel de literatura de 1990 i un dels grans poetes hispans de tots els temps, deixà escrit que Mèxic és un país en el qual ‘conviuen no tan sols diferents races i llengües, sinó també diferents nivells històrics’ –es referia al prehistòric, colonial i modern–. Però no han estat gens fàcils ambdues darreres centúries un cop assolida la independència. Els seus resignats habitants solen dir aquesta frase que hom atribuiex a Porfirio Díaz: ‘Pobre Mèxic! Tan lluny de Déu i tan a prop dels Estats Units’. 

I un altre dia, o demà mateix, explicarem el perquè en tots els ets i uts de la convulsa història de Mèxic. No us ho perdeu! I cerqueu de trobar-hi alguns episodis més o menys versemblants amb el Procés català salvant els contexts històrics diferencials d’un cas i altre.

Continuarà…

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.