FENT MEMÒRIA DE L’ESCRIPTORA MONTSERRAT ROIG

Sr. Director:

           Dimecres passat va fer 30 anys que ens va deixar l’escriptora i periodista compromesa cìvica i políticament, alhor:a que dona del seu temps, Montserrat Roig i Fransitorra. Nascuda a Barcelona el 13 de juny de 1946, va morir joveníssima, amb tan sols quaranta-cinc anys, corsecada per un càncer de mama, que això no obstant mai no la va impedir d’una prolífica i intensa activitat periodística en escriure magnífics articles en la premsa escrita de l’època preolímpica de Catalunya, col·laborant a Serra d’Or, Oriflama, Destino, Tele-Exprés, Jano, Avui, Arreu i Triunfo. I també en excel·lir com a presentadora i directota de programes de la incipient televisió TV2 o canal català de la TV espanyola.

           I va morir, a més, el 1991, un any capicua funest per a la literatura catalana en haver mort un mes abans la novel·lista, dramaturga i assagista també barcelonina Maria Aurèlia Capmany i Farnés, com ella mateixa, alhora, activista cultural, feminista, antifeixista i catalanista.

           Aquell mateix funest any, ambdues escriptores compartien en una entrevista el fet de no reconèixer-se mútuament bilingüe. I la Roig se n’alegrava de la coincidència amb la Campany perquè ella tampoc no se’n considerava. I deia “Sempre hi ha una diferència de registres entre les llengües que dominem, o creiem dominar. I és una sort quan la teva llengua materna és, alhora, la teva llengua literària”.

           D’ençà 1971, amb vint-i-cinc anys, i en acabar el doctorat de Filosofia i Lletres a la UB, la jove Roig s’estrenà de novel·lista guanyant el premi “Víctor Català” pel recull narratiu de “Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen”, i així començà un fecund perìode novel·lístic amb obres com “Ramona, adéu” el 1972 i altres, fins a ser guardonada de nou entre altres premis amb el prestigiós Sant Jordi de novel·la de la editorial Aymà el 1976 per la seva obra “El temps de les cireres” i en la Diada del Llibre de 1981 va tornar a triomfar amb l’”Hora violeta”

Amant de combinar realitat i ficció mitjançant periodisme i novel·lística, sempre va lluitar per recuperar la memòria històrica a través del seu capteniment com a militant del PSUC o assambleària de “la Caputxinada” (1966) o d’altres plataformes clandestines d’intel·lectuals al monestir de Montserrat o l’Ateneu. Però sobretot mitjançant l’immarcescible capital de les seves obres, les quals quedaran a la vegada en la memòria literària catalana.

           I aquest fou l‘excepcional cas del premi “Crítica Serra d’Or”, atorgat com a resultat d’haver investigat a instància de Josep Benet, i adès explicat i donat testimoniatge per escrit el 1977 a través de la seva obra “Els catalans als camps nazis“, de la brutal massacre d’uns quatre mil ciutadans dels Països Catalans que foren internats en els camps d’extermini alemanys, la major part als de Mauthausen i Gusen, on en morí un 60 per cent d’ells. L’any següent n’apareixeria la versió reduïda en castellà amb el títol “Noche y niebla. Los catalanes en los campos nazis”.

           Tot plegat, inclosa la criminal reunió l’any 1942 de quinze alts representants dels ministeris del III Reich alemany a la vora del bucòlic llac de Wannsee, als afores de Berlin per aprovar l’anomenda ‘solució final’ de la qüestió sobre l’holocaust jueu. Res d’això i de tant infame capítol de la història moderna, no ho vam saber sinó passats molts i molts anys ignorants en l’Espanya franquista.

           Gràcies per tot el teu patrimoni literari i intel·lectual, Montserrat Roig. A Barcelona, uns importants jardins porten el teu nom.

Santiago Suñol i Molina