Davant la impassibilitat de la UE respecte l’independentisme (per raons òbvies de contagi) el sr. Carles Puigdemont, qui va qualificar la UE com una munió de nacions ‘decadents’, va introduir la idea de sotmetre a votació si Catalunya hauria o no seguir a la UE, i la sra. Marta Rovira (d’ERC) no va negar aquesta possibilitat.
Immediatament van sorgir les crítiques davant aquesta proposta des de tots els grups de l’oposició, excepte la CUP (qui al seu dia recolzà una moció aprovada al Parlament, instant a un ‘gran debat sobre la relació que el poble català vulgui tenir amb la UE’). Aparentment l’anomenat ‘bloc constitucionalista’ sembla més a favor de la Unió Europea, mentre que els sectors independentistes es mostren des d’eurocrítics fins a euroescèptics o euròfobs; però no obstant, hi han matisos i gammes de colors i per això es poden trobar sectors unionistes també contraris a la UE (d’extrema esquerra a l’extrema dreta i centre), i sectors independentistes molt favorables a la UE.
És més, en la gran majoria, l’independentisme actual defensa una Catalunya independent d’Espanya, però dins la UE (alguns fins i tot poder ingressar a l’OTAN), i així ho demostren les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), fins i tot més que al conjunt d’Espanya (un 67,9% considera que una Catalunya independent hauria de ser dins la UE, front a un 19,8% que creu que no), en la línia que he indicat a les primeres línies.
I és que a Catalunya, entre tots els electorats predomina l’opció de romandre dins la UE, demostrat així mateix tant amb les moltes banderes de la UE presents a les manifestacions independentistes com a la gran majoria d’ajuntaments catalans governats pel PdCat, on segueix onejant al bandera de la UE junt amb la municipal i la catalana.
No obstant, aquest suposat consens no implica una mateixa opinió sobre la UE entre els diferents partits i electors: entre el PSC i Cs són els més pro-UE, seguits pel PP amb postures bastant homogènies, i els ‘eurocrítics’ d’ERC, PdCat i, en cert grau, els ‘Comuns’, es reparteixen entre la indiferència i la desconfiança, mentre que la CUP és la més desconfiada cap a la UE. Parlem, però, de partits amb representació parlamentària, fora d’aquests, hi han sectors de tot l’espectre polític amb varis graus d’oposició, l’euroescepticisme es un fenomen transversal, no obeint a criteris nacionals (Espanya-Catalunya) ni polítics (esquerra-dreta), però sorprèn la postura (respectable, per això) des d’un partit pro europeista com el PdCat.
Potser els efectes de companyies euroescèptiques com el partit d’extrema dreta flamenc ‘Vlaams Belang’?. Ara bé, cada vegada surten més veus que parlen de refundar la UE sobre noves bases. De l’entusiasme a l’euroescepticisme, passant per la eurocrítica? Indiferència y desconfiança?. Contradiccions capitalistes. Veurem.
Toni Yus Piazuelo
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.