ENFORTIMENT ÈTIC

“Avui no estem d’humor, demà tampoc” Aquesta frase pot resumir l’estat emocional en que es troben moltes persones agreujat per la presència del Covid-19 que ja dura massa. Aquest perllongat mal humor  es manifesta clarament en les relacions personals i que a més d’un futur incert ha canviat dràsticament el nostre estil de vida. La pandèmia té la virtut d’agrir-nos encara més el caràcter que ja era prou defectuós. No són grans coses les que ens impulsen a enfilar-nos per les parets. Són foteses les que ens fan pujar l’adrenalina al màxim. L’agressivitat es manifesta en el dia a dia. Uns jubilats juguen a la botifarra o al dominó o al billar. La parella comet un error i tot seguit esclata la ira i la boca vomita paraulotes i blasfèmies com si haguessin menjat peix en mal estat. S’està parlant amigablement mentre els tertulians estiguin d’acord. Si un d‘ells dissenteix del que s’està dient s’arma un sagramental, Un avançament improcedent, qui és que no l’hagi fet mai?, els insults surten per les finestres del vehicle i el clàxon ensordidor no cessa de sonar. A tot   això s’hi poden afegir la infinitat de  petiteses que ens fan malbé el dia. Per què som tan sensibles a tot allò que no ens agrada? La causa és que ens creiem tan especials que res ni ningú hauria de qüestionar la nostra integritat i lo valuós que un hom creu que és. En el fons la irritabilitat que tan de pressa es manifesta no és un problema educatiu com molta gent pensa que és, Sens dubte és un problema espiritual. No té res que veure amb la filosofia ni amb la religió. L’essència del mal caràcter que esclata impulsivament és un problema relacional. Què representa Jesús per a nosaltres? Acabo de llegir “La reina oculta”. L’autor presenta un Crist mitològic que no té res que veure amb el Jesús dels evangelis. Un Jesús a qui es pot manipular a conveniència. Aquest Jesús  folklòric no és el Fill de Déu que fa noves les persones que creuen en Ell com a Senyor i Salvador. Aquest Jesús imaginari deixa les persones tal com són: volcans que vomiten serpents i gripaus. L’embolic ideat per l’autor de “La reina oculta” distreu però no canvia el caràcter del lector. Aquest Jesús convertit en personatge literari no és el Jesús que les persones necessiten per alliberar-se del mal humor que les persegueix com llebrer famolenc.

La conversió de l’apòstol Pau va ser molt dramàtica. Dirigint-se a Damasc amb el propòsit de detenir els cristians que vivien en aquella ciutat per endur-se’ls a Jerusalem per a ser jutjats i condemnats per les autoritats religioses jueves. Un sobtat resplendor celestial el va encegar i el va fer caure del cavall. Un cop allotjat a la ciutat Jesús li va enviar Ananies perquè entre altres coses li digués: “Jo li mostraré quantes coses li caldrà patir pel meu Nom” (Fets 9: 16). Tot just convertit a Crist els fanàtics jueus van començar a perseguir-lo amb el propòsit de matar-lo. “Però els deixebles el van agafar de nit i el van baixar per la muralla despenjant-lo dins d’una cistella” (Fets 9: 23).

A 2 Corintis 11: 23-28 l’apòstol Pau descriu una sèrie d’incidents molt dolorosos a causa del seu zel evangelitzador. Si el lector s’asseu i s’agafa un minut per llegir el text,  ben segur que un calfred li baixarà de dalt a baix de la columna vertebral. La forma de reaccionar de l’apòstol  davant els aflictius sofriments  a causa de la seva fe en Crist no tenen punt de comparança amb els suaus dolors que patim i que ens roben el benestar emocional que, per deslliurar-nos d’ells ens veiem obligats al consum de fàrmacs per intentar deslliurar-nos del malestar, més que físic, mental. El remei que va ajudar a l’apòstol a sortir victoriós de les situacions adverses per les que va haver de passar i que no van perjudicar la seva salut mental ens el recepta quan escriu: “No ho dic a causa de la meva necessitat, perquè he aprés a estar content en qualsevol circumstància en que estigui. Sé viure humilment, i sé viure en l’abundància, en tot i en cada circumstància estic preparat per estar saciat i a patir fam, per viure en l’abundància i per viure en necessitat”. L’apòstol no ens ensenya a mantenir-nos tranquils i esforçar-nos a superar les adversitats de la manera que ho ensenya la filosofia del pensament positiu, sense aconseguir-ho. ens ensenya a obtenir-ho sense afectar la salut mental quan al final del text llegit fa aquesta contundent declaració de fe: “Tot ho puc en Crist que m’enforteix” (Filipencs 4: 11-13). El secret que li va permetre a l’apòstol Pau viure en pau en qualsevol circumstància ho aconsegueix amb el Crist que li dóna força. El Crist de Pau no té res a veure amb el Crist que descriu l’autor de La eina oculta. És el Crist que no es troba immobilitzat entre les pàgines de la Bíblia, sinó el Crist que viu i que per l’Esperit Sant habita en els qui creuen en Ell. Vèncer el mal humor que a causa del Covid-19 s’ha accentuat, només hi ha una manera d’aconseguir-ho: Que sigui Crist qui ens doni la força.

Octavi Pereña i Cortina