Encallats en les retallades. Article d’Inici de Curs

I seguim encallats en les retallades, a l’inici d’un nou curs, a causa de l’infrafinançament endèmic que pateix l’educació pública. Després d’anys de creixement econòmic sostingut, les retallades romanen i llasten la qualitat del sistema educatiu català.

Ens preguntem on van a parar els diners d’aquest esbombat creixement econòmic: es fan servir per pagar els interessos del deute? Per què no es pot disposar d’aquests diners que el mateix conseller reconeix que hi són? Es va ser molt diligent per practicar les retallades que imposava la troika i se n’és molt poc per retirar-les. Molt lluny del 6% del PIB que la pròpia llei assenyala, la inversió en educació del Govern depassa poc el 2%! 

La manca d’un finançament adequat afegit a la segregació escolar i al retrocès democràtic que es viu de fa temps en els centres educatius són al nostre parer els principals problemes als quals ens enfrontem. La tria a dit de les direccions, les places perfilades i les entrevistes personals no són de cap manera els mecanismes que han de regir la contractació pública, que ha de basar-se en els principis de mèrit, capacitat, i transparència. 

El col.lectiu del personal laboral continua essent un dels més precaritzats tot i ser un col.lectiu en creixement, de gran valor i fonamental per atendre la diversitat en els centres educatius, més encara si es vol desplegar amb garanties el decret d’ecola inclusiva aprovat fa més d’un any i totalment absent en els centres a dia d’avui. Cal l’augment de la plantilla, amb un procediment que garanteixi l’estabilitat laboral. Cal una plantilla pròpia del Departament, sense subcontractacions, i amb personal qualificat. El 80% del personal laboral és temporal, raó per la qual exigim una oferta pública per a totes les categories. I cal, finalment, que tot el personal d’aquest col.lectiu també se substituexi des del primer dia.

Iniciem un curs, d’altra banda, que serà determinant per la qualitat i el futur de la Formació Professional. El desplegament de la llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya  (FQP) segueix imparable: s’han establert els terminis per impulsar, definir i desplegar l’Agència Pública de la llei de FQP que representa el pitjor atac a l’FP reglada perquè és l’expressió de la privatització d’aquest servei públic.

Considerem també que tan important és el nombre de places que s’ofereixen en les convocatòries d’oposicions com el sistema d’accès. A més, cal establir un pacte d’estabilitat paral.lel per aquell personal interí que no superi els processos selectius. En la darrera convocatòria, un 10% de les places ha quedat sense cobrir. És inadmissible i un despropòsit que en el context en què ens trobem de manca de professorat es faci aquest menyspreu al personal que ja treballa actualment pel Departament d’Educació.

A aquest fosc panorama cal afegir-hi el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut com “llei Aragonès”. Es tracta d’una aposta deliberada per la privatització que respon a la ideologia neoliberal imperant. Desregular, externalitzar i privatitzar no és el camí per a la millora dels serveis públics, sinó tot el contrari. Per això ens hi oposem frontalment.

Molts reptes, doncs, a l’inici d’aquest nou curs escolar. Com en els darres 40 anys, USTEC·STEs (IAC) continuarà treballant per revertir aquesta situació injusta i inexplicable que viu  l’escola pública catalana, la que és de totes i tots, mitjançant la lluita conjunta dels treballadors i les treballadores. Perquè una altra educació és possible ara i aquí.

Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)