EN RAMON PUJADES, UN PERSONATGE INCÒMODE.
CARTA AL DIRECTOR. Per Jaumedelleida
Sr. Director:
Tot just assabentar-me del traspàs d’en RAMON PUJADES, no me’n puc estar de dedicar-li unes quantes paraules d’agraïment, per tot el que ha fet i lluitat en defensa del Turó de la Seu Vella.
Darrerament, havia col·laborat molt amb ell, i gairebé dia a dia m’ensenyava totes les «virtuts» que posseeix el nostre estimat Turó, i en captàvem imatges per a poder-les més tard denunciar les falles o mal estat de distints punts, com ara les muralles, i el seu precari estat, la insalubritat de determinats llocs, i transmetre-ho tot, degudament documentat, a les autoritats i entitats adients.
Deia, en principi lo de personatge, perquè n’hi havia pocs com ell, tan entregats per la causa, però és que a més, era incòmode per aquells que havien de sentir-se responsables de què no es fessin moltes actuacions ni que fossin provisionalment preventives per salvar el nostre estimat monument i els seus voltants. Insisteixo en el fet que era un home positivament pesat per aquells als quals, els hi dirigia les denúncies. Gràcies al fet que diàriament voltava i revisava tots els racons, va poder captar al seu dia, el vídeo de com es desplomava la part de muralla, i aleshores, sí, corre-m’hi tots abans que la cosa vagi a més. Doncs sí, sort n’hem tingut de personatges com aquest.
Enguany, la Suda llueix un estel de Nadal. Ves a saber si servirà de far a tots els que han de vetllar per la «salut» del Turó, i que aviat, com en Ramon defensava, pugui ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
I tant, que es trobarà (trobarem) a faltar! Descansa en pau Ramon.
Jaumedelleida
Avui en Ramon Pujades Civit ens ha deixat. Ho sento molt. D.E.P. El trobarem a faltar cada vegada que anem a passejar pel Turó. I el Turó de la Seu Vella i Lleida també el trobaran a faltar. Alguns polítics i directius es quedaran ben descansats sense algú com el Ramon que contínuament faci seguiment de la seva tasca. Sense el Ramon, és molt probable que la brutícia, la desidia i els matolls s’apoderin del nostre conjunt monumental. Les muralles de la cara Nord del Turó de la Seu Vella aniran caient tranquilament, i amb elles les possibilitats de la candidatura a Patrimoni Mundial, sense que les administracions responsables s’amuinin gaire.