Tots ens estimem la vida! I jo, la meva, me l’estimo més que ningú. En comptadíssimes ocasions l’he posada en perill; i n’estic penedit i avergonyit perquè no tenen cap raonament possible que en permeti l’aprovació.
Bogeries de joventut al volant, alguns avançaments arriscats i algun excés de velocitat. Sé que m’agrada anar depressa però minimitzant els riscs. Queden lluny aquells dies … i afortunadament estan superats.
La qualitat de vida té un preu i, n’estic ben convencut, val la pena pagar-lo; és més, de vegades, el preu és senzillament seguir normes per tots conegudes.
Se’m fa incomprensible alhora que difícil de qualificar l’actitud d’alguns que, aixoplugant-se en una suposada necessitat vital, posen en perill la vida de les persones del seu entorn. Amb quin dret? em pregunto. I … el tenen, aquest dret? Qui els l’ha atorgat? Se l’han agafat sense demanar-ne el corresponent permís a la societat de què en vulneren els drets?
Són moltes les preguntes i no en trobo la resposta. Als hospitals hi ha molta gent que pateix. Els nostres cossos passen per diferents etapes al llarg d’això que anomenem vida. A voltes, algunes peces necessiten ser reparades i, fins i tot en alguns casos, substituïdes. I allà hi trobem els mecànics que saben posar-nos a punt d’una manera excel·lent. Quan l’èxit no arriba al cent per cent, l’adaptació a la nova situació ens obre portes que mai abans no hauríem gosat obrir.
Allà dins, a les mans d’aquesta gent, un dia com tants altres fora, pot tenir tota la pinta d’un dia genial. I ens en sentim molt feliços i orgullosos quan això passa. I aprenem. I millorem en el nostre dia a dia per no haver-hi de tornar durant el màxim de temps possible.
Fins a quin punt algú té dret a jugar amb la vida dels altres per defensar la seva? Una cervesa amb els amics hi dóna dret? Una jornada laboral s’ho val? Als hospitals semblen déus multiplicant llits i espais de cures intensives, com aquell que multiplicava pans i peixos, però són éssers humans i també tenen límits.
Hi fan prou per fer acceptar i complir aquests drets, aquells que en tenen l’obligació i el nostre permís atorgat a les urnes?
Si no som responsables i conscients d’aquesta veritable necessitat vital per a tothom, la solució l’albiro molt llunyana. Ens omplim la boca de drets i llibertats. Som capaços de respectar els dels altres o som petits dictadors egoistes conscients o no del mal que podem provocat? Fem-ho, pel bé de tothom.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.