Els transports i les idees

Els transports són la circulació sanguínia d’un país i la seva economia com l’agricultura és el seu cor (seguint a mestres de l’Escola Fisiocràtica d’Economia com el sr. Françoise Quesnay). El cos humà és un organisme complex exposat a molts agents interns i externs que el condicionen (malalties, situacions emocionals que afecten la salut física, etc).

I tant en medecina com en economia existeixen mesures preventives i pal·liatives per protegir la ‘salut’, sent les primeres les més efectives i econòmiques en anar a l’arrel del problema que les mesures pal·liatives, quan el mal ja està fet, sols mitigant els efectes (‘més val prevenir que lamentar’). Si els transports com a circulació sanguínia i les infraestructures com l’esquelet’ per on circula aquesta ‘sang’ cal impedir la seva saturació per ‘greixos’ i ‘colesterol dolent’ (transports contaminants o antiquats dificultant mobilitat ciutadana i de mercaderies, carreteres i ferrocarrils en mal estat, etc) i assolir una circulació el més neta i fluida possible d’impureses’ per no afectar el ‘cor’ (l’agricultura) i la resta de l’organisme’ (tota l’economia), que acaba emmalaltint o amb ‘respiració assistida’.

I al món polític (unit sempre a l’economia), la manca de millors infraestructures i transports a Catalunya és una de les queixes raonables dels sectors independentistes (encara que per trencar un país no ho crec motiu suficient). I és que aquí mai s’ha apostat clarament per les infraestructures ni foment del transport públic (a diferència de països avançats de la UE) amb amples zones interiors poc poblades i disperses i zones més urbanes concentrades en punts saturats i propers entre sí mentre s’equivoquen uns i altres en menysprear-se mútuament (a més, les terres interiors i poc poblades sols recordades en època electoral).

Val a dir que les males comunicacions i transports dificulten l’economia, i a més propicien l’aïllament de les poblacions i el consegüent tancament de moltes mentalitats impedint o refusant idees fresques, obertes i renovadores (amb tot, no sempre bones, com alguns ‘aliments’ saborosos no sempre bons per la salut), destacant, a més, no sols de passada el paper del Mar en la circulació d’idees, sinó la relació entre tipologia de vots (partits tradicionals i moderns) i naturalesa territorial (nombre de població i qualitat de les comunicacions). Per què no ‘netejar’ les ‘venes’ per facilitar la circulació de persones, mercaderies i d’idees, evitant però l’entrada de ‘virus’ i ‘bacteris’ que emmalalteixin l’economia i l’ofuscament de ments?.

Per què no animar la intermodalitat del transport públic i de mercaderies per ferrocarril (evitant cues d’espera, nervis, despesa en temps i gasolina), millorar freqüències horàries, integrar serveis postals i de missatgeria, o apostar pel Corredor Mediterrani no incompatible amb el Corredor central, tot compatible amb defensar el medi ambient? I a Catalunya, a més, millorar la Línia Manresa de trens, fer un ramal de ferrocarril entre Cervera i Igualada, allargar la línia la Pobla fins la Seu d’Urgell o Andorra, iniciar l’Eix Transversal Ferroviari de mercaderies i viatgers/es, etc?. Per què no apostar d’una vegada pel reequilibri territorial a Espanya i Catalunya i reforçar una Gran Aliança entre el camp i la ciutat?. I si de passada pensem que el símbol comunista de la Falç i el Martell simbolitza l’aliança entre Camp i Ciutat, també parlem del paper que la informàtica i les noves tecnologies podrien tenir en la seva consecució.

Toni Yus Piazuelo