ELS MALALTS I MANS UNIDES.      

Escriure i parlar sobre els malalts o de malalties i/o dedicar temps a conversar amb els malalts provoca sempre en el nostre interior una proximitat i una tendresa cap al proïsme que resulta molt eloqüent i, a més, gratifica complir amb una acció de misericòrdia davant dels més fràgils de la nostra societat. Els malalts necessiten la nostra paraula, el nostre alè, la nostra comprensió. També les nostres oracions, el nostre silenci atent, la nostra companyia.

Malgrat la gran dificultat que qualsevol ésser humà té per afrontar la malaltia i la mort no estalviem espai i temps de la nostra vida per formular les grans preguntes sobre la fragilitat, la finitud o la solitud vital. Ho fem quan ens toca de prop, però també quan veiem el dolor aliè. A tots ens commou l’actitud d’alguns que saben viure i acceptar, com Jesucrist, el sofriment. Els comprenem i els admirem. Tractem d’ajudar-los i prestar-los un servei fratern, resem per la recuperació i demanem fortalesa per afrontar la situació.

A moltes parròquies de la diòcesi hi ha grups dedicats especialment als malalts. Des de la Delegació Diocesana de la Pastoral de la Salut s’intenta oferir els mitjans adequats perquè ningú se senti sol en els moments de la seva malaltia. Amb la seva paraula i amb la seva actitud aquests grups animen els qui experimenten el patiment. No debades l’Església ha promogut la creació d’hospitals i clíniques a tot el món per atendre els milers de malalts que s’hi acosten. També ens ofereixen reflexions i orientacions per als dies assenyalats, com la Jornada Mundial del Malalt que es fa coincidir amb la festa de la Mare de Déu de Lourdes, l’11 de febrer. És una advocació molt estimada pels malalts i familiars que els acompanyen.

Per a aquesta Jornada el papa Francesc ha dirigit un Missatge, en un camí de caritat, que  convida a estar al costat dels qui sofreixen, i ha triat com a lema una frase de l’evangeli de sant Lluc: “Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós” (6, 36). Subratllo un fragment del Missatge que ens interpel·la:  “… voldria recordar que la proximitat als malalts i la seva cura pastoral no sols és tasca d’alguns ministres específicament dedicats a això; visitar els malalts és una invitació que Crist fa a tots els seus deixebles”.

Una altra activitat eclesial que se celebra durant aquests primers dies de febrer i que té alguna connivència amb el que hem dit, és la Campanya de Mans Unides contra la fam. Ja fa més de seixanta anys que sensibilitza la nostra societat sobre aquesta permanent plaga que afecta molts milions de persones de tot el món i promou accions per contribuir a erradicar les causes que la provoquen.

Aquesta organització de l’Església catòlica és molt coneguda i reconeguda. Durant els primers dies de febrer ens  recorda la seva finalitat i ens mostra el seu treball fet la resta de l’any. Intenta utilitzar totes les vies possibles per arribar a un nombre més gran de donants: parròquies, col·legis, empreses, associacions i moviments, carrers i places, amistats i coneguts dels responsables diocesans. S’encarrega de finançar un projecte concret d’una institució sol·licitant i s’obliga a examinar el procés de l’aplicació de l’ajuda per a la finalitat demanada. Enguany el lema és: “La nostra indiferència els condemna a l’oblit” i el projecte assignat a Mans Unides de Lleida és la atenció i formació a petits pagesos de Kilela Belanda (República del Congo). 

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.