ELS BECARIS I LA COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

La figura del becari, sempre ha estat controvertida a nivell jurídic. Excepte en  el denominat “becari d’investigació” , no existeix cap regulació legal d’aquesta figura, que per altra part i per compensar el vuit , sempre ha estat delimitada a cops de decrets i de jurisprudència.

Sense perjudici que en una altra article d’opinió, puguem valorar la figura del becari y si la seva relació amb l’empresa ,es laboral o no; en el present article ens  centrarem, en si li és aplicable la normativa de la seguretat social. El Real Decret 1493/ 2011, de 24/10 i el Reial Decret 1707/2011 de 18 de novembre ,establia la no obligatorietat de la cotització dels estudiants becaris sense sou. En canvi, si  cotitzaven i per tant devien donar-se d’alta en la Seguretat Social, els becaris que participaven en programes de formació en entitats i organismes públics o privats, sempre i quan percebessin, qualsevol tipus de retribucions econòmiques, tant si les pràctiques formaven part del Pla d’Estudis, com  si eren extra curriculars. Amb una gran diferència, que les primeres , que sempre són obligatòries, estaven bonificades al 100%.

 Recentment, el Ministeri de Treball ha proposat que el terme” becari deixi d’associar-se a cost zero” i per aquest motiu ha aprovat el  Reial decret 28/ 2018 , de 28 de Desembre i d’acord amb la seva disposició addicional, a partir d’aquest any, obliga, a les universitats, institucions i empreses incloses en programes de formació; la realització de pràctiques no laborals en empreses i la realització de pràctiques acadèmiques externes a l’empara de la respectiva regulació legal,  a incorporar al règim general de la Seguretat Social( com assimilats a treballadors per compte d’altri), als estudiants que realitzin qualsevol tipus de pràctiques formatives, encara que no tinguin caràcter remunerat. La cotització a la Seguretat Social, s’efectuarà segons les regles corresponents als contractes de formació i aprenentatge, i no existirà obligació de cotitzar  per contingències d’Atur, ni al Fons de Garantia Salarial ni per Formació Professional. Les pràctiques comprenen les realitzades tant per alumnes universitaris de titulacions oficials de grau o màster, com per alumnes de formació professional de grau mig o superior. A més a més, desapareixen de l’actual normativa la bonificació que havia fins ara.

  Conseqüentment,  és evident, que el pagament de les corresponents cotitzacions per fer les pràctiques, encariran el cost global dels estudis. Si el cost  recau en l’empresa, es més que probable que l’oferta de places disminueixi( són alumnes, que encara s’han de formar i que per tant no solen generar cap benefici).  Si és la Universitat, la que assumeixi el cost , els títols s’encariran i el resultant de la despesa , seria difícilment assumible per les Universitats i que es sumaria al ja l’actual dèficit estructural del  finançament Universitari.

Però quina es la finalitat d’aquesta normativa? Segons el Govern Central, l’objectiu  es posar fi a la falta de protecció dels estudiants; dignificar la figura del becari en el seu primer pas al mon laboral i excloure a aquelles empreses i universitats que vulguin cometre el frau “d’utilitzar” als estudiants, al intentar cobrir llocs estructurals, En aquest sentit , s’ha de dir, que  fa poc temps , la Inspecció Laboral ha obligat a la Universitat Autònoma de Madrid a abonar les cotitzacions de 376 becaris, perquè els becaris, en lloc de formar-se, estaven exercint tasques laborals i ocupant llocs de treball.

  Però no opinen igual , els responsables dels centres  educatius i de les empreses( sobre tot afecta a les petites i mitjanes , que són la base del teixit industrial del país), que aquesta mesura els ha creat , una gran inquietud, desconcert i  descontent .Al respecte , els rectors de les universitats han comentat que no estan disposats a assumir la quota mensual , que costaria aquesta cotització. Inclús, els Consellers d’Educació de diferents Autonomies i també les del PSOE, s’han rebel·lat contra la mesura, perquè creuen que espantarà a les empreses i tirarà per terra tots els convenis que han aconseguit fins ara, afegint que la cotització es pot carregar la formació. Alguns professionals consideren  que en tots els països de la Unió Europea, les cotitzacions sempre van vinculades al salari i que esta mesura es una perversió del sistema al permetre poder “ comprar la pensió” . Per altra part, alguns sindicats, consideren, que aquest decret del Govern es l’única forma de combatre el frau , perquè hi ha un gran nombre d’empreses i universitats que estan substituint llocs de treball estructurals per becaris i d’aquesta forma es tindrà un cert control.

En aquest moment, l’Executiu Central, té un  termini de 3 mesos , per elaborar el reglament que   desenvoluparà el decret i en el que especificarà les quantitats a abonar  i altres aspectes substancials del mateix. Personalment crec que la redacció del Decret no ha estat la més correcta ni depurada possible i penso que la Comissió Tècnica que elabora l’esmentat reglament hauria de decidir la quantia i qui ha de fer-se càrrec de les cotitzacions. Possiblement i segons el meu punt de vista ,s’haurien d’excloure les Universitats del pagament( les últimes converses van en aquest sentit)  

Sempre he defensat que temes laborals i de la seguretat social i a l’objecte d’evitar contínues confrontacions, haurien de ser fruit d’una negociació i d’un pacte social entre les parts interessades i  que d’una vegada per totes, s’hauria de crear un Estatut del Becari, que reguli àmpliament aquesta figura. Té sentit que un becari, que no realitza cap tasca laboral, sinó simplement estan en un període de formació per accedir al mercat laboral,  tingui que cotitzar?

En tot cas i una vegada escoltats totes les reivindicacions de les  parts implicades (Universitats i empreses),no s’hauria de d’aplicar el Decret ,de forma progressiva i gradual?

Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida.