El castell de dubtes

Opinió. Joan Ramon Buixadera

No tan sols al cel hi ha foscor quan el dia fineix. Al meu cap, les preguntes i les incerteses fan pinya per aixecar un castell de dubtes i cercar, més amunt, la llum d’alguna resposta. La vida i el dia a dia, ja tenen les seves incògnites i, a còpia de viure, aprenem a conviure-hi com bonament podem. És així i així serà perquè així ha de ser. Viure és sovint sinònim d’aprendre; a cada ensopegada aprenem una nova manera d’aixecar-nos i, amb l’experiència viscuda, mirem de no tornar a entrebancar-nos amb la mateixa pedra.
Ja fa molt temps vaig decidir deixar de preguntar-me per l’origen de la maleïda Covid perquè no treu cap a res malgastar-hi temps. Vigilo, prenc les mesures que considero adequades i així vaig fent via. Sóc conscient de que depenc en gran manera de mi mateix i dels meus actes.

Una altra cosa és l’escenari en què, directament, no m’hi sento interpel·lat però sí que em pot afectar allò que hi pugui succeir. Jo no faig les lleis, però les normes que aquestes estableixen m’afecten com a ciutadà, igual com afecten a la resta de la gent. Ens diuen que la llei és igual per a tothom, oi? Llavors, perquè s’empresona un cantant per les lletres de les seves cançons però no a algú que amenaça de mort a un President del meu govern?

Per què se sanciona un ciutadà si no compleix les normes de prevenció de la Covid, s’obliga als participants en un debat de campanya a fer-se un test, menys a un d’ells senzillament perquè no vol, i no passa absolutament res?
Des de ja fa bastant temps, es parla de la mediació per ajudar a resoldre dubtes i trobar solucions en diferents tipus de relació. Per què, doncs, un partit amb aspiracions de governar a Catalunya convida a dos possibles socis d’aquest govern, tot i saber que la seva possibilitat d’entesa és com la de l’oli i l’aigua, a esbatussar-se entre ells, enlloc de ser ell qui trobi els punts en comú entre tots tres, si és que n’hi ha? Potser vol aparentar que no hi té res a veure quan és el més interessat en una bona entesa? Potser es creu que, mantenint-se’n al marge, quedarà com el bo de la pel·lícula i podrà acusar els altres del seu fracàs?

Són mols dubtes, moltes preguntes però, com sempre, i és ben cert, tenint clar i acceptant d’antuvi que les respostes em podran agradar o no, el temps ho aclarirà tot. Tan sols queda esperar.

Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.