ECUMENISME

“Ara bé, aquesta comunió en la diversitat s’ha vist alterada històricament per aquells que s’han desvinculat dels seus pastors per motius doctrinals o organitzatius i han actuat al marge de la comunió amb la resta. Dit amb altres paraules han trencat la “plena” comunió eclesial, com indica la Constitució sobre l’Església, lumen gentium, del Concili Vaticà II (ef.LG14-15).

Això vol dir que resta una unitat encara que no plena. Perquè “l’Església se sent unida per moltes raons amb aquells qui pel fet de ser batejats, s’honoren amb el nom de cristians, però no professen íntegrament la fe o no conserven la unitat de comunió sota la successió de Pere” (LG 15). Aquesta és la unitat que voldríem aconseguir: la comunió “plena”  o la uniat en la comunió” (Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona.

Cada any al mes de gener se celebra la “setmana de pregària per la unitat dels cristians”, unitat que es pretén aconseguir per via de l’Ecumenisme. L’arquebisbe de Tarragona diu: “L’Església se sent unida per moltes raons amb aquells que pel fet de ser batejats, s’honoren amb el nom de cristians”. Fa segles que l’Església Catòlica ha deixat d’entendre que l’aigua baptismal no esborra els pecats. L’únic detergent que pot fer-ho és “la sang de Jesucrist, el seu Fill, ens neteja de tot pecat” (1 Joan 1: 7). El mateix text conté quelcom molt significatiu respecte a l’ecumenisme: “Però si caminem en la llum com Ell (Déu) és la llum, tenim comunió els uns amb els altres”. La vertadera comunió dels cristians només es pot aconseguir, no entre persones batejades sent nadons, inconscients del que se’ls estava fent i així entren a formar part del poble de Déu. L’autèntica comunió entre cristians s’aconsegueix si els qui es consideren cristians reuneixen els requisits que Jesús descriu en la que es coneix com “oració sacerdotal” que Jesús dirigeix al Pare per a intercedir a favor dels seus deixebles i dels deixebles dels seus deixebles fins a la fi del món tal com el coneixem avui.

Jesús inicia la seva pegaria intercessora amb aquestes paraules: “Pare ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè també el teu Fill et glorifiqui, segons la potestat que li ha donat sobre tota la humanitat, a fi que a tot el que li has donat, li donis vida eterna” (Joan 17: 1, 2). S’ha de destacar “a fi que a tot el que li has donat, li donis vida eterna”. Jesús fa una clara distinció entre les persones que el Pare abans de la fundació del món va escollir com a poble seu que dóna al Fill perquè en el moment oportú els salvi per la fe en el seu Nom. Els qui no són escollits pel Pare són exclosos en la intercessió de Jesús.

Jesús segueix dient al Pare: “He manifestat el teu Nom als homes que m`ha donat del món, Eren teus i me’ls has donat i han guardat la teva paraula” (v. 6). Més clar l’aigua: “Jo prego per ells. No prego pel món, sinó per aquells que m’has donat, perquè són teus…I ja no estic més en el món, però ells estan en el món, i jo  vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu Nom, els qui m’has donat, a fi que siguin u, com nosaltres” (vv. 9, 11). Ara la pregària se centra en l’ecumenisme. Mentre Jesús va estar en el món “he protegit els que m’has donat, i cap d’ells no s’ha perdut , sinó el fill de perdició a fi que es complís l’Escriptura” (v. 12). El fill de perdició va ser Judes que va vendre Jesús als seus enemics per trenta monedes de plata. Aquest traïdor no formava part dels escollits que el Pare li va donar al Fill perquè els guardés.

La pregària intercessora de Jesús no es limita al cercle íntim dels deixebles sinó que es perllonga fins a la fi del temps, abraçant a tots els qui creuen que Jesús és el salvador del món. La pregària intercessora de Jesús desmunta la tesi de l’arquebisbe de Tarragona  i la de Josep Omella, arquebisbe de Barcelona quan escriu: “Que santa Maria, estrella de la nova evangelització, ens ajudi a viure units i a buscar sempre la unitat”. Jesús afirma: “I no prego solament per aquests, sinó també pels qui creuran en mi per la seva paraula. A fi que siguin u, com tu en mi Pare, i jo en tu, que també ells siguin u en nosaltres, perquè el món cregui que m’has enviat. I jo els he donat la glòria que m’has donat, a fi que siguin u, com nosaltres som u. Jo en ells, i tu en mi, a fi que siguin perfeccionats en u, perquè el món conegui que tu m’has enviat i que els has estimat com m’has estimat a mi” (vv. 20-24).

El vertader ecumenisme no consisteix en una unió horitzontal de suposats cristians de totes les denominacions, sinó la unió dels vertaders cristians amb el Pare en Jesucrist. Aquells que el Pare ha donat al Fill, mentre estiguin en aquest món governat per Satanàs, el príncep d’aquest món, farà els impossibles per fer-los mal viure mitjançant els atacs dels seus servidors. Podran estar tranquils perquè l’únic que podran aconseguir els sequaços satànics serà matar el cos. Però l’ànima és intocable. La pregària que Jesús fa al Pare en defensa d’aquells que el Pare li ha donat, diu: “Pare, els qui m’has donat, vull que també siguin amb mi on jo sóc, perquè vegin la meva glòria que m’has donat, perquè m’has estimat des d’abans de la fundació del món” (v. 24).

Octavi Pereña i  Cortina