DIA DE DESCANS

Escrit per Octavi Pereña i Cortina

Una enquesta promoguda per l’agència de viatges eDreams, feta per internet posa de manifest  que els americans són els qui tenen més necessitat d’ampliar el temps de descans, com un temps sabàtic. Un 52% dels enquestats admeten que un descans planificat en el treball milloraria la seva salut mental. La mitjana europea que inclou Espanya, és del 39%.

La cadena japonesa pública de televisió NHK va anunciar la mort de la periodista de 31 anys Miwa Sado per excés de feina. Llargues jornades de treball sense descans: 159 hores extres en un més amb només dos dies de descans. La periodista cobria una campanya electoral el 2013. Estava sota unes circumstàncies que no li garantien prou dies de descans a causa de la responsabilitat que li requeria treballar fins molt tard…Es pot deduir que es trobava en un estat de fatiga acumulada i de privació crònica de dormir”

El jutjat social número 1 d’Eibar, Gipuzkoa “ha donat reconeixement d’accident de treball a la crisi d’ansietat patit per una treballadora del Servei Basc de Salut, a causa de l’excés de càrrega de feina” segons el comunicat sindical.

“L’Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball considera l’estrès laboral com un dels problemes més importants en el món del treball que es manifesten quan els empleats no poden fer front a les elevades exigències de la seva feina diària per manca de capacitat”

El 3 de març de 1904 es va aprovar a Espanya la Llei de Descans Dominical que va entrar en vigor l’11 de setembre del mateix any, la primera norma que prohibia  treballar en diumenge. La llei va aixecar queixes entre els empresaris, també en la classe treballadora acostumada a que el diumenge fos dia feiner. Com a molt es disposava d’un recés per anar a missa, no sabia què fer amb aquest temps lliure. A El Imparcial una dona va escriure queixant-se que el seu marit es gastava en la taberna “el que ens manca per viure”. Afegia. “Això és el que ens ha portat a aquesta casa, plena de pau i glòria la llei dels descans dominical”. (José Carlos Huerta).

“El descans  dominical té arrels antigues. Segons alguns autors, el primer antecedent és una llei que va promulgar l’emperador romà Constantí el 7 de març de l’any 321 d. C. L’emperador va establir que s’havia de respectar la festivitat del Sol Invicte (deïtat pagana). No es podia treballar en les ciutats, encara que sí en el camp” (José Carlos Huerta).

1500 anys a. C. ja es va legislar una llei que regulava el descans setmanal. El quart manament del Decàleg, diu: “Recorda’t del dia de repòs per santificar-lo. Sis dies treballaràs i faràs el teu treball, però el dia setè és un dia de repòs dedicat al Senyor, el teu Déu, no faràs cap treball, ni tu ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva serventa, ni el teu bestiar, ni l’estranger que viu dins dels teus portals. Perquè en sis dies el Senyor va fer els cels i la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i va reposar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dia de repòs i el va santificar” (Èxode 20. 8-11).

Tant de bo del dia de descans setmanal estigués implantat arreu de la terra ja que faria més suportable la vida de milions de treballadors que treballen de sol a sol els 365 dies de l’any. Recordi’s que el dia de descans setmanal no és d’invenció humana. Va ser instituït pel mateix Creador perquè l’ésser humà se’n recordi d’Ell, de qui provenen totes les benediccions que gaudeix. La ingratitud porta a oblidar-se del Creador que li proporciona tot el que necessita. El poble d’Israel afavorit per Déu d’entre tots els pobles de la terra, al llarg de la seva història va haver de ser censurat pel seu Salvador per no respectar el descans setmanal per dedicar-lo a Ell.

La instauració del de descans el setè dia es va fer abans de l’existència el poble d’Israel. Està pensat pel bé de tots els pobles: “I el dia setè, Déu va descansar de l’obra que havia fet, i el dia setè va reposar de tota la seva obra que havia fet. I Déu va beneir el dia setè, i el va santificar, perquè en ell va reposar de tota la seva obra, que Déu havia creat i fet” (Gènesi 2: 2,3).

El quart manament  del decàleg ens recorda que no tenim memòria del nostre Creador i Salvador: “Tenen bon seny tots els qui compleixen els seus preceptes”                    (Salm 111. 10), i que desobeir-los té les seves conseqüències pernicioses: “Ara, doncs, diu el Senyor dels exèrcits: Considereu els vostres camins. Sembreu molt, i colliu poc; mengeu, i no us atipeu; beveu, i no us sadolleu; us vestiu, i no us escalfeu; i l’assalariat, posa el seu salari en una bossa foradada. Així diu el Senyor dels exercits: Considereu els vostres camins” (Ageu 1: 5-7). Les paraules del profeta, ¿no descriuen el nostre temps?

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.