CARTA OBERTA A LLUÍS CASAS FARRAN

Carta oberta de JOSÉ LUIS SOLANS PUEYO.

Ens has deixat Lluís. Pensàvem que no ho faries i que sempre estaries al costat nostre. Però al final no ha pogut ser. Després d’uns dies intensos, incerts, complexes, difícils i de passar per un tsunami emocional, si m’ho permets, et dirigiré unes línies de caràcter personal i des de la humilitat, per agrair-te i donar-te les gràcies, per tot el que has fet, per la ciutat de Lleida, els seus ciutadans i per la teva família.

En l’àmbit professional vull dir-te que sempre seràs un referent. Titulat en Graduat Social i Llicenciat en Dret. Vas instal·lar el primer despatx laboralista que hi havia a Lleida, concretament en Rambla Ferran. Despatx que després el traslladaries a Prat de la Riba. En l’any 2010 obtenies la Medalla d’Or al mèrit en el treball pels teus seixanta-quatre anys de cotització a la Seguretat Social. Membre també, de la Junta de Govern durant cinquanta-tres anys i delegat a Lleida del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona.

Lluís, tu sempre unit a la cultura i al progrés, vas ser soci fundador i primer president dels “Armats de Lleida”. Entitat que tenia com a finalitat recuperar, fomentar i difondre la cultura popular i tradicional de Lleida. Cofundador, amb altres amics, del “Club de l’Amistat Terres de Lleida”, amb ànim de potenciar, els debats, les reflexions, conferències i xarrades. Gràcies per ser tan lleidatà. Gràcies per estimar tan profundament la teva terra i les seves tradicions. Gràcies per ensenyar-nos a estimar, encara més, a aquesta gran Ciutat

Cofundador de l’Escola Universitària de Relacions Laborals a Lleida. Professor de dret laboral durant molts anys. A vegades, a la pregunta que et feia, sobre si suspenies a molts alumnes, em contestaves, que no eres ningú per jutjar el seu nivell d’aprenentatge, seria la vida la que els jutjaria i si escau, els suspendria.

T’he de donar les gràcies, per l’educació, cultura i formació exquisida i també pels maneres que juntament amb la Pilarin, vau inculcar a les teves tres filles. Sempre repeties, que la formació és un potent instrument de saber, coneixement i promoció professional. Mai has sigut partidari de donar peixos, sinó canyes de pescar. Volies filles independents i autosuficients. S’ha d’estudiar i aprendre, sempre deies, perquè en la vida et poden arrencar moltes coses, però no els coneixements.

Me’n recordo que mai t’ha agradat que et parlessin de la jubilació. Un dia, als teus vuitanta-quatre anys se’m va escapar dir-te, que crec que hauries de jubilar-te i descansar, després de tants anys de feina intensiva i em vas contestar, de forma contundent: José Luis, la paraula jubilació no figura en el meu vocabulari, a més et dic que només es jubilen els vells, jo encara no estic en aquesta edat. Quan tenies vuitanta-sis anys vas fer el teu últim judici en el Jutjat del Social; sempre me’n recordaré. Ens vas inculcar que la vida laboral, s’ha de viure, amb intensitat, determinació, passió, amb molt estudi i preparació.

Gràcies pel teu caràcter tan alegre i esportiu. Esquiaves, t’entrenaves en el Club de Tir, jugaves al golf i sobretot al tenis, encara que tot sigui dit, no eres un crac en cap esport, això no obstant, a tu no t’importava; l’esport simplement era una font de socialització, t’ho passaves molt bé amb els teus amics i sobretot t’agradava el dinar o sopar posterior. El meu agraïment també, per l’organització que feies tan divertida, dels sopars del clínics del Club Tennis Lleida. El teu nom obria portes i omplia de regals a tots els socis assistents als sopars. Eres un gran geni i dinamitzador d’activitats d’oci, en el Club dels teus amors.

Te’n recordes que alguna vegada, estant reunits amb la família i algú feia alguna crítica professional a algun company, amic o ciutadà, ens reganyaves, responen que tothom es pot equivocar; que cap de nosaltres tenia dret a llençar la primera pedra i a jutjar a ningú, perquè tots eren mereixedors de respecte i dignitat. O és que nosaltres som perfectes? No tractis als altres com no t’agradaria que et tractessin a tu.

Gràcies per ser una bona persona i un gran home. Gràcies pel teu caràcter tenaç, lluitador, crític (sabies veure en tots nosaltres el que podem millorar, i ho deies de forma clara, assertiva i elegant); emprenedor (liderant un gran projecte de despatx laboralista i de fiscal), dialogant i conciliador; gaudies amb el treball i transmeties entusiasme per les coses ben fetes; generós (defensant sempre als més febles i sempre al costat dels que tenien alguna malaltia, o problemes laborals o econòmics); solidari (col·laborador actiu de moltes ONG i entitats solidàries. ” No hi ha res més bonic que donar el que necessita a qui ho necessita”); persona convençuda de les seves idees, però sempre respectuós amb els qui pensaven diferent.
Gràcies per ser tan sociable, la teva frase preferida” la vida social i empresarial és com una màquina, que perquè funcioni bé, s’ha d’engreixar amb unes gotes d’empatia i educació”.

Lluís sempre has estat una persona optimista, que miraves el passat amb respecte, perquè sempre, en primer lloc, hem de forjar el nostre destí amb alegria i passió, per després mirar el futur amb esperança.

T’encantava estar al dia de les lleis i jurisprudència que s’anava publicant. Alguns dinars que fèiem semblaven fòrums de debats i estratègies a seguir en els judicis. Quan vam aprendre tots de la teva experiència i la teva saviesa…

Sempre vas tractar als treballadors del despatx, amb respecte i educació. Et relacionaves amb ells, no com a empleats, sinó com a col·laboradors. Tenies un gran equip humà.

Ningú et va regalar res a la vida, procedent d’una família humil (“el triomf frega a vegades a l’home d’origen senzill”), vas aconseguir i consolidar els teus somnis i els teus grans reptes professionals, amb molt sacrifici, esforç, estudi i moltes nits sense dormir.

Lluís una gran abraçada de tota la família, per la teva exemplaritat. Sempre seràs el nostre referent. Els cinc nets sempre t’han necessitat, eres el seu ídol, sempre seràs el seu “padrí”. Tot un orgull per ells. Amb seguretat que seguiran el teu exemple.

En la vida, pots plorar, tancar la teva ment, sentir buit i donar l’esquena, o podem fer el que a tu t’agradaria: somriure, obrir els ulls, estimar i seguir.

JOSÉ LUIS SOLANS PUEYO.

DOCTOR EN DRET. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE RELACIONS LABORALS DE LLEIDA. ADSCRITA A LA UdL.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.