Joan Ramon Buixadera 582 posts 0 comments

Com un nen amb sabates noves, sense por del vent que bufa, m’he llençat al carrer d’una revolada. Fa fred, és cert, però això no és pas excusa per quedar-se estirat al sofà. La necessitat de desconnexió era màxima. Tantes hores…

El dimarts dels dos aneguets ens deixa i se’n va ben prest. Un dia de sol i pluja fina, tot molt breu, discret i sense estridències. Fins i tot, però, allò que pot semblar monòton i avorrit, pot tenir el seu encant. L’encant…

Res no s’atura. I menys el temps. Quan voldríem que s’alentís, sembla agafar embranzida i ens deixa, enfonsats i entristits, siguent mers espectadors de l’esdevenir quotidià. Res no hi podem contra el viatge que un bon dia, omplint…

Se’n va el dijous. S’abaixa el teló del tercer acte de l’esperpent político-universitari, que estan representant aquells personatges que, a més de semblar íntegres, cosa que s’està posant més en dubte a cada dia que passa, també ho…

L’olor de la terra humida i l’airet que la transporta, fan que un pom de sensacions agradables s’agombolin dintre meu. I penso que és una bonica manera de cloure el cap de setmana. Un cap de setmana ple d’activitats diverses, totes elles,…

Als dies plàcids de finals d’estiu, de vida al carrer, de terrasses plenes, els segueixen nits de tempesta, d’aigua que cau a bots i barrals, i de llamps i de trons que desvetllen els sons. Mals dies pels camps, la fruita que rep l’impacte…

Nit i dia, dia i nit. És dimecres? dilluns? divendres? Els dies i els fets que succeeixen semblen fotocòpies. Estem vivint en un bucle? Quan sembla que alguna cosa es vol moure, un quart de volta i deixem d’avançar. Ara s’acosta la Diada,…

I ja és de nit! La llum dels fanals pren els carrers quan la claror del sol els deixa. Un aire fresc anuncia que l’estiu va finint. D’aquí a poc, com passa cada any, alguns diran que ja fa fred. I és que hi ha d’haver qui sempre es queixa…

Núvols negres d’incertesa enfosqueixen l’horitzó. La força hi és, però oculta, diluïda entre mil dubtes. Quan es fa present, llavors, no hi ha pas res que l’aturi. Quan s’amaga o bé quan minva, un gra de sorra esdevé una muntanya. Llavors…

Miro enrere i vagarejo entre records i experiències, que m’han ajudat a arribar fins al dia d’avui. Records dolços i amargs, experiències dures i felices, viscudes al llarg del camí. Gent que, en algun moment, han compartit aquests dies,…