Joan Ramon Buixadera 582 posts 0 comments

Un dijous més, la masovera compra nous i se’n va cap a casa. Esgotada per la dura jornada, la feina continua i l’edat no perdona, té ganes d’arribar i descansar. Malgrat tot, sort en té de la feina. Els clients, cadascun amb els seus…

Mentre una pluja fina cau sobre la plaça, un tro llunyà ressona entre els murs dels edificis que acompanyen a la Paeria. Res, però, no atura la cantada. Ja fa molts mesos que, cada dilluns, ens hi apleguem i res no ens ha aturat, fins al…

Apa, adéu cap de setmana! Tant com tardes a arribar i, quan ho fas, prest te’n vas. Somriu la lluna, sorneguera des del cel. Queda tan poc del diumenge ... Tantes coses que deixem per poder fer-les quan arribi el dissabte i, un cop…

Amb l’ambient més escalfat i la temperatura més baixa, se’n va el dia u d’abril. Ens deixa el dilluns, amb una barreja de festa i reivindicació, a la plaça Paeria. En quin món volem, realment, viure? En un món en blanc i negre? En el món…

JA empentes i rodolons, anem passant per la vida. Aquí caic, allà m’aixeco, mirant d’aprendre per no ensopegar dos cops amb la mateixa pedra. De tant en tant, ens aturem i escoltem allò que d’altres expliquen perquè sempre s’aprèn alguna…

Què volen aquesta gent? Que cantem el cara al sol? Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Nosaltres no som d’eixe món. Quan sembla que s’acaba, tot torna a començar. Paraules, paraules, paraules ... Volen que semblem la…

Nit de diumenge. Al carrer, ja és fosc. Bufa el vent i, al cel, la lluna somriu. El cap de setmana se’n va. Quaranta-vuit hores que han volat, empeses per una mà invisible, com si fossin minuts. Deixen, però, un regust agradable.…

Garbuix de sentimentsJoan Ramon Buixadera Adéu, diumenge! Te’n vas, deixant un garbuix de sentiments i sensacions difícils d’assimilar, una muntanya russa vertiginosa. Has començat amb fred, apaivagat per un sol radiant, que…

Com endut per la follia, amb la mirada perduda, la cercava sens trobar-la. Més necessària que mai, en tenia molta falta. Mirava dins seu … i no hi era. Feia tant de temps que no hi pensava, potser perquè no calia, potser perquè la…

Amb les mans entumides i la gola, lleugerament irritada per aquest vent gèlid de finals de gener, ens hem aplegat, un dilluns més, a la plaça Paeria de Lleida. I avui, a les vuit del vespre, es complia la seixantadosena setmana de…