VEUS AL FURGÓ
El cel també plora
en el matí fosc de l’1 de Febrer.
Crits de llibertat
omplen l’aire fresc prenyat d’incerteses.
Al furgó blindat
tancats en un taüt
inhumà i vergonyós,
nou ments silenciades
bateguen plegades com un mateix cor.
Ressonen paraules d’amor i comiat,
mots d’agraïment a un poble fidel,
que sofreix i espera.
Suren tots els mots
al sòrdid furgó, camí del penal:
Vaig cap a judici ferma i segura. (Dolors)
Marxem a Madrid per acusar l’Estat. (Cuixart)
La vostra dignitat és la nostra dignitat. (Josep)
Ens toca a nosaltres que no us sentiu sols. (Turull)
Gràcies pel suport de tanta i tanta gent; (Quim)
Amb el cap ben alt, hem de desmuntar totes les mentides.(Carme)
Que no ens esperin derrotats.(Raül)
El tribunal utilitza la presó preventiva per desgastar-nos. (Sánchez)
Som la llavor de totes les victòries. (Oriol)
I amb aquestes veus,
els veiem marxar sota el cel que plora.
I restem més orfes, però mai vençuts,
amb l’obstinació que la raó ens dóna.
Per camins eixuts o camins mullats,
seguim caminant.
Aurora Marco i Arbonés – 1 Febrer 2019