Com calia esperar, l’actual classe política no ha aprofitat el rescat de Bankia per convertir-lo en un banc públic facilitant crèdits a empreses i particulars i així reactivar l’economia, sinó que ha optat per l’absorció de Bankia per part de CaixaBank (llegiu, privatització) culminada recentment amb la integració tecnològica de les dues entitats. I és que a més que fins ara l’erari públic només ha recuperat 346 milions (és a dir, l’equivalent a un 1,4% del total injectat) dels 24.069 milions d’euros injectats al grup nacionalitzat pels executius de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, l’operació està causant pèrdues multimilionàries a l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), sumant al dèficit de 3.556 milions d’euros de l’any passat més de 1.000 milions més, més les pèrdues en borsa d’un 3,4% per part de Caixabank des de juny, fent encara més grans els números vermells. I encara que en qualsevol cas la factura final del rescat no se sabrà fins que l’Estat surti del capital amb data límit fins al final del 2023 (podent el Govern ampliar el termini tant com vulgui), no deixa de ser un altre mal negoci per a la ciutadania contribuent sumat a la llarga llista de despropòsits polítics com el cas de l’empresa Castor, Florentino Pérez, aeroports buits, infraestructures innecessàries, etc.
Queda, doncs, confirmat per enèsima vegada, com sempre, que aquesta altra festa de Blas la paguem els altres. Suma i segueix.
Toni Yus Piazuelo