SENYOR DIRECTOR;
Vivim en una societat que admira l’èxit, però sovint ignora tot allò que el fa possible. Aplaudim les victòries, però poques vegades ens aturem a observar els sacrificis, les renúncies, els errors i les caigudes que hi ha al darrere. Potser per això la conferència de Carlos Latre a la Jornada Anual del Club Lleida ESADE Alumni, presidit per Xavier Roca, va connectar amb tanta força amb els assistents al Club Tennis Lleida. Perquè no va parlar només d’èxit. Va parlar, sobretot, de vida.
Acostumats a veure’l darrere de centenars d’imitacions i personatges, aquell dia vam descobrir una altra faceta seva: la de l’empresari, el productor i la persona que ha hagut d’aprendre a conviure amb les pors, les inseguretats i els fracassos. Ho va fer sense artificis, amb la naturalitat de qui sap que l’autenticitat és molt més poderosa que la perfecció. No hem de seguir les modes, hem de ser diferents. Cadascú és únic. L’autenticitat és el valor més escás i, alhora, el més apreciat.
Una de les idees centrals de la seva intervenció va ser la manera com afrontem el fracàs. Latre va recordar que a la vida unes vegades es guanya i unes altres es perd. I que no passa res. Perdre també forma part del camí. Cada error conté una oportunitat d’aprenentatge i cada entrebanc pot convertir-se en una lliçó de futur.
Va compartir una reflexió especialment reveladora: mentre en altres cultures qui fracassa és valorat per haver-ho intentat, aquí sovint tendim a jutjar-lo. I, paradoxalment, també mirem amb recel qui triomfa. Potser ens falta entendre que darrere de qualsevol història d’èxit hi acostuma a haver una llarga successió d’errors, dubtes i perseverança.
També va reivindicar la importància de l’autoestima. “Hay que quererse a uno mismo”, va afirmar. Una frase senzilla que amaga una gran veritat. En un món ple de comparacions i validacions externes, sovint oblidem que la nostra principal responsabilitat és ser nosaltres mateixos. Per això va defensar la necessitat de tenir “valor, força i coratge per ser com un és”.
Quan va parlar del talent també va fugir dels tòpics. Va posar com a exemple Rafa Nadal. Per a Latre, l’èxit no és només una qüestió de talent, sinó de treball, disciplina, esforç, dedicació i capacitat de renúncia. I va resumir aquesta idea amb una reflexió clara: la sort existeix, però ens ha d’agafar treballant.
Més enllà de la trajectòria professional, va situar les persones al centre de tot. Va parlar d’empatia, d’escoltar, d’observar i de comprendre abans de jutjar. Com a imitador sap que el secret no és caricaturitzar una persona, sinó entendre-la. I aquesta és també una gran lliçó de lideratge.
Potser per això una de les seves frases més celebrades va ser també una de les més senzilles: cal envoltar-se de les persones que ens estimen i que s’atreveixen a dir-nos la veritat. La família, els amics i aquells que continuen al nostre costat quan desapareixen els focus són, al capdavall, el nostre veritable patrimoni.
I aleshores va arribar el missatge final: “Pase lo que pase, no dejemos de reír”. No és una invitació a la frivolitat, sinó a l’esperança. Perquè el riure no elimina els problemes, però transforma la manera d’afrontar-los, connecta amb les persones i fa que una persona s’oblidi dels seus problemes.
En temps accelerats i sovint excessivament tensos, escoltar veus que reivindiquen l’autenticitat, la humilitat, l’empatia i l’alegria és més necessari que mai. Potser perquè, al final, l’èxit no consisteix tant a arribar lluny com a no perdre mai l’alegria de caminar. I perquè fer somriure algú continua sent una de les formes més nobles de transformar el món.
José Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a l’UdL.