Avui dia tenir molts estudis o una carrera universitària (màsters, postgraus i doctorats inclosos) no sempre és garantia de trobar feina d’allò que s’ha estudiat, i molta gent treballa en feines per sota la seva qualificació o en res a veure amb l’estudiat (quan troba feina) perquè l’important és poder treballar el més aviat possible per cotitzar més anys per la jubilació i ajudar a sostenir el sistema públic de pensions (un debat apart serien les prestacions socials a canvi de treballs comunitaris, rendes pels treballs de la llar i cures familiars enlloc de rendes mínimes incontrolades, cotitzar a la Seguretat Social per aquests, el Servei Militar Obligatori i la Prestació Social Substitutòria, etc), mentre la gent que vulgui pugui compaginar treball amb estudis, cultura o feines de voluntariat, recordant que avui dia cal formar-se contínuament per adaptar-se al món laboral.
Però hi ha gent que estudia per treballar en el que ha estudiat i d’altra que estudia per vocació o pel plaer de saber i aprendre (com exemples, les aules d’extensió universitària per la gent gran o el programa de la Universitat de Barcelona ‘Gaudir UB’, pel ‘plaer de saber’).
I es parla de treballar del què s’ha estudiat, però gràcies als nous certificats de professionalitat i de competències professionals que permeten obtenir una titulació de FP convalidant matèries acadèmiques per experiència professional a una empresa, també es pot dir que es pot ‘estudiar del què es treballa’. Perquè a més de la terra, treball i capital, també hi han altres factors de producció com el capital immaterial, o sigui, l’adquisició de coneixements i formació de la gent per contribuir a millorar l’organització empresarial, l’economia i la societat.
Realment el saber en totes les facetes (físiques, mecàniques, manuals o intel·lectuals), no ocupa lloc i no ens ho podran prendre, quedant empremta en la posteritat. Hi haurà alguna manera de conservar o recuperar els nostres records i coneixements de dins nostre abans o després de morir? Veurem.
Toni Yus Piazuelo