Era l’any 2008 quan els Lax’n’Busto va publicar la seva cançó Tornarem. En aquell moment, la cançó no va passar de ser gaire cosa més que un crit d’ànims i esperança per, quan has caigut, aixecar-te, espolsar-te i seguir avançant per “sortir de la tempesta”.
Fou la cançó estrella d’una de les maratons de tv3, quan encara era la nostra i recordo com se m’encongia el cor alhora que em sentia més fort que mai, en escoltar-la. Tots volíem “tornar” a ser grans i valents.
Al setembre del 2015, en un petit restaurant a prop d’on hi havia la sortida de la Matagalls-Montserrat d’aquell any, estàvem dinant uns quants i, a la taula del costat de la meua, hi havia tres homes de més de 80 anys que, any rere any, tornaven a fer-la amb totes les ganes i més. Només de parlar amb ells em vaig carregar d’energia per fer-la jo. La vaig fer i la vaig acabar. El cor em demana tornar-hi i sé que, si més no, ho intentaré.
A l’octubre del 2017, el 1r dia d’aquell mes, vam votar i vam guanyar. La cosa no va anar bé del tot i la cançó va tornar a ressonar amb força, tot i que amb una altra intenció, amb un altre lema: “ho tornarem a fer”. Han passat més de 6 anys i tornem a estar, a la pràctica, a la casella de sortida del que em recorda el joc de l’Oca: un recorregut ple de perills, de salts, de ponts que et fan tornar enrere … i molts, jo entre tants, estic decebut perquè la situació actual ha variat ben poc.
Ens diuen que “ho tenim a tocar” però seguim depenent de les promeses de Madrid, que són de dubtós compliment. Estic cansat de tant tornar no sé pas on i la cantarella del Sant Tornem-hi m’esgota.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA