«SOLETAT»
Rellotge de paret,
parat desde fa temps.
Silenciós en la solitud,
esperan donar servitud.
On soc!? On vaig!?
Al cap,
es repeteix la mateixa idea…
Afonada en la mar de la imaginació.
Res perdona el seu oblit,
Ni la sorra que l’espera.
Recordem qui som.
No el que volem fer,
ni dir.
Enyorem el sol,
enyorem el vent,
el soroll de les agulles,
e de les oles en moviment.