Recentment un amic meu em va relatar que no va poder fer ús d’un autobús públic a la nostra ciutat, a causa que en aquell moment no disposava de la «targeta bus» ni tampoc d’una targeta de crèdit bancària per abonar el trajecte. En voler pagar en diners, en efectiu, el conductor va rebutjar aquesta opció i el meu amic perplex i desemparat -i ja de certa edat- no va poder fer ús del transport públic.
El Sr. Carles Soldevila-responsable de l’empresa Moventis-puntualitzar en el seu moment la següent informació: «Vam prendre aquesta mesura (promoguda per l’ajuntament), per evitar el màxim contacte entre conductor i passatgers i només es podrà passar la targeta». Ara bé, ha recalcat que «si no es té abonament, es podrà fer servir el transport públic sense haver d’abonar la tarifa».
D’acord amb aquesta declaració em pregunto, per què el meu amic va ser vetat per poder utilitzar el transport públic, servei que tots els ciutadans de Lleida tenim dret a accedir, si de la paraula del Sr. Soldevila s’infereix que no hi hauria excepcions. Soc plenament conscient que la situació pandèmica que patim ha obligat les autoritats a establir protocols sanitaris per salvaguardar la seguretat dels seus empleats, però sense certa flexibilitat es pot incórrer en discriminacions impròpies d’un estat de dret. La gent gran i altres col·lectius que no utilitza la targeta de crèdit o que no disposa d’una aplicació, no poden ser exclosos dels serveis essencials. Crec sincerament que la crisi sanitària és una cosa molt seriosa i s’han de prendre les mesures oportunes; però en cap cas ha de derivar en una crisi social. S’ha d’imposar certa elasticitat perquè ningú quedi postergat.
PERE SERRET BESA