A finals d’aquest mes tornarem a ajustar els rellotges: a totes tres seran totes dues. Ho fem dues vegades a l’any, gairebé sense pensar-hi, com un gest automàtic que forma part del nostre calendari. Però d’on ve realment aquest costum? I encara té sentit mantenir-la en ple segle XXI? S’instaurà de forma generalitzada a Europa durant el segle XX, especialment arran de les crisis energètiques i de les guerres mundials.
La idea era senzilla, avançar una hora a la primavera per aprofitar millor la llum del dia i, en teoria, consumir menys electricitat. Al seu moment tenia certa lògica, menys bombetes enceses significaven estalvia d’energia. Tot i això, avui la realitat és molt diferent. Diversos estudis europeus, inclòs el del Parlament Europeu mateix, conclouen que l’estalvi energètic és mínim, entorn de la o,1% o fins i tot menys, mentre que els efectes negatius sobre la salut i el benestar són molt més significatius.
El cos humà funciona amb ritmes biològics naturals que s’alteren amb aquests canvis bruscs. En ciutats com Lleida, on la llum solar ja varia considerablement entre l’hivern i l’estiu, el canvi d’hora gairebé no compensa. L’any 2019, la Unió Europea va debatre seriosament la possibilitat d’eliminar el canvi horari. La majoria dels ciutadans s’han mostrat a favor de mantenir l’horari fix.
Potser ha arribat el moment de replantejar-nos aquest costum. Vivim en una societat moderna, eficient i digitalitzada, on l‟estalvi d‟energia depèn més de la tecnologia i la consciència ambiental que d‟un canvi artificial d‟hora.
Mantenir un horari estable, sigui d’estiu o hivern, afavoriria el nostre benestar, milloraria el descans i simplificaria la vida quotidiana. El temps no es pot canviar, el que sí que podem ajustar és la manera en què vivim.
PERE SERRET BESA