Estava mirant una tertúlia entre periodistes polítics, a la televisió francesa, que parlaven dels 5 primers ministres que han passat pel govern d’E. Macron i, quan un d’ells va dir: “és que a españa …”, un altre el va tallar amb un “españa és diferent!”, i es va continuar la tertúlia com si res no hagués passat.
Tothom ho va entendre i jo també, malauradament. A França i a la resta d’Europa, els polítics dimiteixen, per motius diversos i el país on passa això continua funcionant amb total normalitat. Se’n nomena un altre al seu lloc i punt.
Cal anar molt enrere, molt, per trobar alguna dimissió en aquest país nostre. I mira que han tingut ocasió per demostrar a tothom que “ells” també tenen dignitat i vergonya davant els escàndols, amb moltes morts incloses, que han provocat amb les seues destraleres actuacions.
D’això, sí que hi ha molts exemples. La Dana al País valencià, la Covid a Catalunya, per citar-ne algun. I cap dimissió. Els polítics d’aquí han fet de la política un treball vitalici, i no se’n van ni amb aigua bullint.
Catalunya s’està desintegrant, de pressa i sense pausa. Cada cop hi ha més habitants, però no són catalans, són forans! I han vingut per quedar-se, perquè sembla ben bé que frenar aquest “avenç” seria un acte insolidari i xenòfob. Els polítics ho tenen clar, la ciutadania no, però continua votant els mateixos personatges. Incomprensible i inèdit Pirineus enllà. Alguna dimissió? Non, l’espagne, c’est différent!.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA