Després de grans incendis forestals a l’estiu, inundacions al mes d’octubre, explosió d’una petroquímica a Tarragona ciutat, ara la borrasca Glòria ha deixat una estela de mort i destrucció a tot arreu, mai vista en intensitat, fent mal a persones i animals (desbordament de rius, inundació de comerços, desaparició de persones i animals, etc) i sobretot al Delta de l’Ebre, en afectar gran quantitat de persones vivint de la pesca, turisme i agricultura, inundant hectàrees d’arrossars i platges penetrant 3 kilòmetres terra endins amb el perill de salinització, i afectant un ecosistema de valor incalculable i Patrimoni Català, trasbalsant la biodiversitat. El que demostra el que temps enrere s’avisava: el clima canvia, accelerat per un model econòmic depredador i puja el nivell del mar. Malauradament per molta classe política la inversió en certes zones mai ha estat prioritària (per alguns sectors ara sols importa el tracte a l’opositor’ veneçolà Juan Guaidó o fer fora com sigui al president Torra), però si entre les cada vegada més primes línies que separen política i ideologia, urgeixen línies i murs quan el mar trenca barreres, en general i pel Delta de l’Ebre en particular: impulsar projectes coordinats entre veïnat i Administracions, fortes inversions, plans de gestió de sediments, regeneració de sorres, mesures infraestructurals d’acció i declarar el Delta de l’Ebre com zona catastròfica. Ja per patriotisme, evitem que el canvi climàtic ens arrabassi cada dia un tros del nostre territori, pensant també que surten més cares les reparacions pels danys causats que actuar de soca-rel, repensar el model turístic i de construcció vora mars i rius i polítiques de manteniment de lleres (via polítiques socials i forestals justes), etc. Perquè el canvi climàtic és aquí i ara, i pagarem un preu en pèrdues de vides. Per sort la llum torna a obrir-se pas, amb grans marejades populars solidàries netejant la brutícia acumulada o el rescat d’animals, entre mars de plàstic recordant-nos que el mar ens retorna la brossa que sense miraments se li llença creient encara que aquest ho pot digerir tot. Serem capaços?
Toni Yus Piazuelo