Cantem, ballem, ens agafem de les mans, fem castells … sempre hem sabut que la nostra força rau en la nostra unió. I obrim els braços i el cor a tots aquells que vulguin, en peu de pau, compartir aquest petit país on hem tingut el goig de nèixer. Ai, però, d’aquells que, amb afany de poder desmesurat, ambicions forassenyades, vulguin canviar l’esperit secular català. Que no n’esperin comprensió ni aplaudiments.
Catalunya ha patit atacs, s’ha vist subjugada als desitjos d’estranys, però mai no ha acotat el cap, i sempre s’ha refet d’aquests atacs. “Som gent de pau i no volem cridar!” diu la tonada, però el xiuxiueig que recorre , avui, viles, pobles i ciutats, esdevindrà un clam eixordador si cal. Ens volen “vendre” la lluna en un cove, quan la lluna llueix al cel per a tothom. Ara, ja no és hora!
Sabem que hi ha una porta, tancada de moment, que dóna a un espai que s’anomena món lliure i, com que aquesta porta existeix, sabrem trobar la clau per obrir-la.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera