Un regust molt amarg em queda, quan ja és fosc al carrer i al cor d’aquelles persones que, avui fa un any, van perdre un fill, un pare, un parent, un amic … sota les rodes d’un vehicle conduït per un fanàtic religiós, amb el cervell meticulosament treballat per un boig amb un únic objectiu, fer-li creure que l’assassinat d’innocents li obriria les portes del cel.
Res de nou en la història del món en que vivim. Milers d’exemples omplen llibres mostrant-nos com, en nom d’uns déus, que deuen estar escandalitzats veient tanta barbàrie humana, unes bèsties armades amb llances i espases, o amb fusells i bombes, imposen religions, matant a qui vol viure en pau, sense haver demanat en cap moment, ser salvat de la ignorància de no conèixer aquell Déu que sembra mort per allà on passa. Maleïda manera de defensar religions!
El cel, avui, ha plorat sobre Catalunya. Mercaders de banderes espanyoles, barrets guarnits d’igual manera, als llocs on es volia retre homenatge a les víctimes i a tothom que va ajudar a alleugerir i fer més portador aquell moment de pena immensa i dolor insuportable. Increpacions constants contra el nostre idioma i la nostra gent. A què treu cap el crit de “viva espaÑa!” quan es volen honrar uns morts? On queda la dignitat humana, davant d’aquestes atrocitats?
Siguem forts, dignes i, sobretot, mantinguem-nos ferms en el camí que hem emprès junts. Només així, junts i amb un únic objectiu, vencerem.
Bona nit, gent bona!!
Joan Ramon Buixadera