Blanca lluna, negra nit, comparteixen cel i sol, en presència i en absència. Quan vivim amb plenitud les alegries i penes, quan els cops i les lloances ens ajuden a avançar, quan el camí és ben recte o tortuós i empinat, tinguem la certesa plena, que estem vivint i creixent.
Ens fem més forts i més savis si tenim, al nostre entorn, amb qui poder compartir allò que la vida ens dóna. Compartir també és aprendre, perquè aprenem a escoltar i sabem dialogar.
De vegades un somriure o una picada d’ull, diuen més que mil paraules. Si deixem, ens deixaran, allò que hom necessiti, quan ho haguem de menester.
La misèria d’alguns rics, la prepotència d’uns altres, aixafant éssers humils, oblidant d’on procedeixen, és la vergonya major, que es pot patir en aquest món. “Qui perd els orígens, perd identitat!” diu el gran Raimon, en una de les seves cançons.
Si oblidem d’on procedim per un cop de sort a la vida, potser més endavant, rebrem menyspreu i abandó.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera