Com diria un francès “j’en ai marre,”. N’estic més que fart d’algun savi saberut que, després d’haver estat anys i panys fora de Lleida, ara torna ves a saber per què i per a què, potser allà on estava l’han convidat a marxar, i ha de fer una mica de merder per a que algú se l’escolti.
Lleida, la Terra Ferma, terra d’acollida malgrat ser menystinguda, ha sigut des de fa segles l’ase dels cops i de les burles, sobretot d’aquells que viuen en una ciutat amuntegats, patint embussos diaris, una humitat asfixiant on s’hi està tan bé que, quan arriba el cap de setmana, els més afortunats s’entaforen dins els cotxes i en foten el camp corrent. Mira si s’hi està, de bé!
Tornant al savi saberut, diu que som uns ploramiques que ens queixem sense motiu i que, per saber la veritat del que passa a Lleida, hem de comprar el seu llibre. Deu ser això, comprar el seu llibre, escrit des de l’estranger, on explica ves a saber què. Per saber què passa a Lleida, recordem la dita de “Catalunya comença a la Panadella”, on, si vas en cotxe, notaràs com passes d’una carretera apedaçada a una de ben asfaltada, igual com si vas cap a Tarragona, on fins i tot canvia el límit de velocitat.
Per saber què passa a Lleida, només cal que preguntis per l‘aeroport. Un aeroport petit, fet així per poder-ne fer burla i haver d‘exportar la fruita lleidatana al món des de l’aeroport del Prat, a Barcelona, és clar!
Per saber què passa a Lleida, només cal fer un cop d’ull al percentatge que s’hi executa, dels pressupostos de la Generalitat. Només cal veure l’abandonament que pateix per part de l’administració.
En resum, per saber què passa a Lleida, cal viure-hi. Per saber què passa a Lleida, savi saberut, cal estimar Lleida, demanar respecte per Lleida i portar Lleida al cor.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA