Al llarg de la nostra vida ens enfrontem a moments alegres i altres que no ho són tant. De vegades la vida es torça inesperadament. L’adversitat ens colpeja amb tota la força fins a deixar-nos abatuts. El nostre món s’enfonsa i ens quedem sense pretextos. Sentim que res del que fem no pot canviar les coses.
El desencadenant pot ser un problema, entre diversos, la pèrdua d’un ésser estimat, com ha estat el meu cas. Moltes persones travessem etapes així a la vida. En aquests moments és difícil trobar alguna cosa positiva i poques coses serveixin de consol. Tot i això, cedir davant la desesperança i la desesperació ens enfonsarà encara més.
Necessitem una taula salvavides a la qual aferrar-nos per sortir a la superfície. Necessitem aquest far que ens il·lumini enmig de la tempesta i ens doni la força per poder tirar endavant. Ningú no pot evitar que la vida ens doni un revés, però la manera com afrontem aquestes situacions varia de persona a persona.
Actualment, vivim en un moment confús i incert com a societat i és normal que de vegades no sapiguem com afrontar les emocions que aquests esdeveniments ens generen. Pensar que la vida es torça implica percebre-la en línia recta, considerant que només hi ha un camí, el planificat. La vida és constant canvi.
Projectar pot ajudar a dirigir els nostres passos, però crear una forta expectativa sobre el que es planifica és una altra cosa, és la veritable causa de la sensació de fracàs, i aquí hi ha la diferència. Davant d’aquestes situacions adverses del dia a dia, ja sigui per les causes que fossin, l’ésser humà té la capacitat d’anteposar-se a aquestes adversitats i intentar desenvolupar conductes positives que permetin resoldre aquestes situacions.
I com va dir Martin Luther King. «És a través dels moments difícils quan et tornes més fort per poder suportar les tempestes de la vida». Tot i que costa aconseguir-ho.
PERE SERRET BESA