Des que el vaig llegir per primera vegada, em va captivar El petit príncep, un petit gran personatge que vessa bonhomia, humilitat i, sobretot, saviesa per tot arreu. Cada capítol és una lliçó sobre cóm ens hauríem de comportar per viure en un món millor.
D’entrada, ens deixa clar que les coses importants no es veuen amb els ulls, es veuen amb el cor. Estem tan acostumats a valorar les coses pel seu preu i per allò que semblen i no pas per allò que ens aporta el fet de posseir-les, cóm es sentim quan les gaudim!. Ens cal més imaginació, més sentiment i menys materialisme a l’hora de viure el dia a dia, ara i aquí.
Quan parlem d’una casa, d’un cotxe, ens interessem més pel preu que per altres característiques. Quan parlem de persones, ens crida més l’atenció el càrrec que ocupen al seu lloc de treball, el seu sou, que les seves qualitats com a persona. Ens enlluernen alguns personatges quan són dalt d’un escenari i desconeixem en gran mesura com són a peu de carrer. Grans estrelles de la música, del cinema, riques, molt riques, s’han suïcidat per tristesa, solitud.
Si enlloc d’aparences busquéssim més qualitat en les relacions humanes, potser sabríem buscar i trobar més qualitat en allò que, realment, necessitem allò que de paraula però no de fets, diem que busquem: la felicitat i una bona qualitat de vida. Potser, com ens diu el petit príncep, hauríem de mirar més la qualitat del món amb el cor que amb els ulls, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA