Els camins ens porten a tot arreu, però ells no es mouen. I els dies volen. Feia una aetmana que no havia anat a córrer i ja no sabia si tenia les cames cansades o entumides d’estar massa estona dret i quiet. Sigui com sigui, necessitava posar-me en moviment, oxigenar el cos i airejar la ment.
La xarxa de camins de l’horta lleidatana és immensa i, els caps de setmana, hi ha poc trànsit de cotxes i tractors. Ideal per sortir a córrer o en bicicleta; gaudir dels colors del paisatge i d’un horitzó que canvia constantment és fantàstic. Avui, no m’hi havia fixat mai abans, m’he adonat que les cigonyes i els falcons volen en línia recta i les àguiles, fent cercles. És temps de sega i sobre els rostolls daurats, reposen les bales de palla. Als arbres fruiters, la fruita va maduran, esperant per ser collida. La vida continua arreu.
El gimnàs està bé, córrer a l’aire lliure és un regal que no té preu. Aquest matí feia calor, però l’airet que bufava l’atenuava. I, amb la ment distreta, es respira i hom se sent d’una altra manera. Caminar, a l’anada, permet descobrir i fer fotos que córrer amagaria, a la tornada. És un bon exercici mental, això de caminar i buscar la foto. Perquè, les fotos hi són tot i que cal saber trobar-les abans de fer-les. I, a casa, tenir la ment ocupada en alguna feina, la que sigui, fa que no s’estigui tan pendent de la calor, ni es noti amb la mateixa intensitat. Viure tranquil·lament té la seua recompensa.
La natura és font de pau mental que reverteix en el propi cos i fa la vida més agradable. Cal sortir a buscar-la i gaudir-la, però.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA