Portem poc més d’un mes des del començament d’aquest curs tan especial. A quatre setmanes vista, potser podrem començar a treure alguna conclusió de com estan portant les escoles totes les normes de prudència i seguretat sobrevingudes amb la pandèmia de la Covid 19. I la conclusió és evident: ara per ara, les escoles semblen els llocs més segurs pels joves.
Molts dels companys directius de les escoles han estat preparant al llarg de l’estiu -gairebé sense vacances, perquè les normatives i les novetats dels Departaments d’Educació i de Salut es multiplicaven- un protocol de convivència a l’escola que garantís a les famílies que el lloc on passen bona part del dia els seus fills i filles fos un lloc segur. Puc assegurar, perquè sé amb consciència com treballen els professionals de l’educació, que aquests protocols no deixaven cap escletxa a la improvisació i si “pequen” d’algun excés és el de la minuciositat i cura fins l’últim detall.
Després, el curs ha començat i els professors han hagut de preparar a les seves programacions multitud d’escenaris possibles. Assenyalo uns quants (que no tots) dels escenaris que ja s’han donat en el temps que portem de curs: una classe confinada amb el seu professor confinat a casa, un professor confinat i que els seus alumnes vagin a escola, que hi hagi uns quants alumnes confinats -asimptomàtics i, per tant, susceptibles de seguir la docència- i preparar les classes presencials junt amb una manera acceptable de retransmetre-les (o no fer-ho i haver de dedicar temps fora del seu horari laboral per atendre’ls convenientment), preparar les classes per si es confina tota l’escola, fer substitucions de professors confinats (malauradament l’esforç del Departament de proveir de professorat de reforç ha estat escàs, tenint en compte les necessitats existents), seguiment d’alumnes puntuals que són a casa i les famílies dels quals volen que no es perdi cap hora de classe, tutories personalitzades amb els alumnes i assessorament a les famílies, etc. Això no és més que una mostra de tots els escenaris que es poden donar.
Lògicament, tot es multiplica quan els absents a una escola són uns quants professors o el nombre d’alumnes a atendre és gran, però total.
Pel que fa als casos de contagi, s’ha pogut observar que la majoria són contagis o confinaments per haver estat en contacte amb algun positiu fora de l’escola, en activitats que s’han desenvolupat fora de l’horari escolar. Perquè a les escoles, funcionem amb “grups bombolla” o estables, els alumnes estan constantment essent recordats de les distàncies entre ells, la neteja i desinfecció de les mans, les aules ventilades, la desinfecció de tot el material que fan servir a l’aula per part dels professors, la cura sanitària del temps de menjador, la vigilància curosa dels temps i espais d’esbarjo on no es poden barrejar-se els grups, etc.
Malgrat la multiplicació de les tasques, he vist el professorat content (que no vol dir que no estigui cansat) i amb ganes de donar -com sempre!- el millor de sí. Si ens hem de re-inventar, ens re-inventem i seguim educant, ensenyant, que és la nostra vocació professional. I, en aquesta professió, he vist grans professionals que són capaços de deixar-se la pell pels alumnes.
Ignasi Martínez. Sotsdirector Docent d’Institució Lleida