La periodista Núria Escur li pregunta a Gregorio Luri, filòsof i escriptor: la seva llista del “políticament incorrecte” és llarguíssima . la resposta que li dona el pensador: “És incorrecte dir les coses pel seu nom. El pitjor és que hem perdut l’espontaneïtat per no pecar. Avui cal ser jesuític quan pronuncies una paraula per no molestar ningú. I això és hipocresia”.
Avui, amb la filosofia del “políticament incorrecte” tant arrelada en la nostra societat acostumem a no dir les coses pel seu nom. La filosofia del “políticament incorrecte” pot ser beneficiosa a curt termini. A la llarga es converteix en un bumerang que es gira contra els que creuen que el “políticament incorrecte” és una bona manera de caminar per aquest món. L’actriu Paz Vega és una bona representant del que és “políticament incorrecte”. Quan el periodista Juan Luís Álvarez li pregunta: ¿Amb quins pecats és més indulgent?, li respon: “Amb la mentida. A vegades fins i tot és necessària”.
El periodista Roger Cohen, diu: “És cert que la invasió d’Iraq es va basar en la falsedat. Ara el president dels Estats Units acusa The New York Times i Washington Post, dos pilars de la Republicà de difondre notícies falses, estem entrant en un món en que dos més dos és igual a cinc”.
Ara que a Vox li va vent en popa, si el “cordó sanitari” amb que es pretén tallar-li les ales no és denunciant les mentides, com diu Roger Cohen: “La indiferència davant la veritat i la mentida és una de les condicions prèvies del feixisme. Quan cau la veritat cau la llibertat…barrejar el que és veritat i el que és fals és propi de les dictadures”. Desconec si el periodista nord-americà és cristià o no. El que sí és cert és que la seva postura davant la veritat i la mentida és molt evangèlica.
Quan qui va ser el primer president dels Estats Units era un infant va arrencar un cirerer que el seu pare acabava de plantar. Qui ha estat’, va dir el pare enfurismat. El nen va reconèixer la seva culpa. El pare li va dir: “Lamento haver perdut el cirerer, però m’alegra que hagis tingut el valor de dir la veritat. No ho oblidis mai, fill meu”. Avui, quants pares donarien el mateix consell als seus fills?
Jesús va dir: ”En veritat us dic: si no canvieu, i us torneu com els nens, no entrareu en el regne dels cels” (Mateu 18:3). Què caracteritza els infants? Que són espontanis en el parlar. Diuen les coses tal com són. Sovint deixen els pares en evidència i els fan envermellir perquè els contradiuen i afirmen el que han vist. Els anys passen i els nens perden l’espontaneïtat i segueixen el model que els ensenyen els seus pares d’expressar-se de manera “políticament incorrecte”. Pel bé de tothom cal que els adults deixem d’expressar-nos de manera “políticament incorrecte” i, si no podem recuperar l’espontaneïtat infantil, que no la recuperarem, amb esforç i perseverança deixem de dir el que és “políticament incorrecte”. Ens ajudarà a ser adults transparents si ens cenyim al que ensenya la Bíblia. La condensació de l’Ètica es troba en els Deu Manaments. El novè diu: “No donaràs fals testimoniatge contra el teu proïsme” (Èxode 20:11). No especifica mentides. El manament se’l pot resumir així: “No mentiràs”. No classifica la mentida de la manera com se’ns ha ensenyat en la infància en la classe de religió: mentides venials i mortals. Prohibeix taxativament mentir. Aquest manament condemna el que se’n diu ”mentida pietosa” amb la que es rebaixa el sentit del manament que afirma que de cap d les maneres mentiràs. El manament denuncia tota la humanitat. Qui estigui net de pecat que sigui el primer en llençar la pedra. Tal com van fer aquells puritans que volien apedregar la dona enxampada en l’acte de cometre adulteri ens retirarem avergonyits de l’escenari.
Jesús amb claredat meridiana diu què hem de fer amb la llengua: “I que la vostra paraula sigui: Sí quan és sí, no quan és no. El que es diu de més ve del maligne” (Mateu 5: 37). Per naixement natural, espiritualment parlant, som fills del maligne “que és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44). Per això és tant universal i espontània la mentida. Només se la podrà frenar amb un canvi de paternitat espiritual. Per la fe en Jesús ens convertim en fills de Déu per adopció (Gàlates 4:4-7). Per la conversió a Jesús i la recepció de l’Esperit Sant comencem un caminar que va fent possible que el nostre parlar es vagi acostant més al “sí quan és sí, no quan és no” que Jesús vol que sigui el els seus seguidors.
Octavi Pereña i Cortina