«EL CUNYAT DEL BORBÓ»
Sense manilles,
va entrar sense manilles.
No va haver de patir la crua humiliació
de la seva nuesa
davant dels funcionaris,
en una estança freda.
Va escollir el seu destí,
va poder triar on viure el temps, segur que curt,
de la seva condemna.
Ningú el molestarà,
ningú li farà front,
ningú li retraurà el haver-se enriquit
amb els diners de tots.
Uns diners que mai més ens seran retornats.
En canvi, per rancúnia,
els nostres dirigents elegits ens les urnes,
van entrar emmanillats
com delinqüents comuns,
escorcollats i nus davant de gent estranya
en una estança freda.
I ells són innocents, no han fet mal a ningú.
I han de patir l’escarni de trobar-se entre reixes
o en el forçat exili al que els han abocat.
Però tenen l’amor del poble català,
que sempre estem amb ells,
que sempre els recordem,
que sempre els honorem
amb cants, escrits i llaços.
I en aquest nou solstici tampoc no han estat sols,
doncs han rebut l’afecte de la terra invicta
amb la flama ben viva, la flama viatgera,
la flama solidària, la flor del CANIGÓ!!!
Aurora Marco Arbonés