Al revisar el nomenclàtor de Lleida hi figuren més de 8000 vies, avingudes, places, carrers i travesses amb un ventall molt variat de toponímies, moltes provenen de noms tradicionals mantinguts i acceptats d’antuvi, altres prenen la denominació de llocs geogràfics diversos; països, comarques, ciutats, municipis, valls, muntanyes i rius. També hi tenen cabuda els noms provinents del santoral, a més abunden les referències al món botànic, però en gran mesura estan dedicats a personatges destacats a nivell local, regional o universal dels que se suposa han fet mèrits i aportacions des d’un punt de vista historiogràfic, social i cultural prou remarcables com per gaudir del privilegi de tenir una via dedicada, al menys m’agradaria pensar que és així. No sé, per exemple, si l’elevat nombre d’arquitectes que gaudeixen d’un carrer han fet tots alguna aportació urbanística o cultural prou significativa. Espero que si.
Desprès tots som conscients que moltes denominacions estan subjectes a les diferents vicissituds polítiques i per tant susceptibles de modificació depenent del govern de torn. Aquest fet típic de la tradició europea, es manifesta actualment en un afany de revisió de la memòria històrica, que lògicament implica esborrar aquells noms vinculats a la dictadura franquista, que a Lleida crec que s’ha fet prou bé, malgrat penso que el Bisbe Huix, que tenia un carrer, caldria restituir-li, ja que ell va ser una víctima més, no importa del bàndol, al igual que Francesc Castelló Aleu o el Bisbe Irurita que si tenen i mantenen el carrer dedicat.
Tanmateix un dels grans encerts és augmentar significativament les vies dedicades al gènere femení en cerca d’una volguda paritat. Però si bé en el període de consistoris socialistes s’han dedicat espais a Pablo Iglesias, Ramón Rubial etc. poc vinculats a Lleida, crec que ara amb un govern municipal independentista i d’esquerres hauria de reivindicar a polítics més vinculats al territori, alguns d’ells estigmatitzats com, entre altres, Joaquim Maurin que estudià i es formà a Lleida, en Joan Comorera de Cervera, en Miquel Badia (Capità Collons) de Torregrossa, en Josep Xammar de Juneda, en Joan Cornudella de Borges Blanques o en Josep Carner Ribalta de Balaguer. Val a dir que hi ha un carrer amb aquest darrer nom, però no queda clar si està dedicat a ell o al poeta noucentista Josep Carner Puig-Oriol.
Suposo que haurà qui dirà que algun d’aquests personatges té episodis foscos i no mereixen una dedicatòria municipal però tots ells, com molts altres omesos, formen part de la nostra història i han lluitat amb més o menys encert per la dignitat del nostre poble.