Potser li vaig ensopegar un mal dia, o ja és així?
M’incorporo a la cua de recepció del meu CAP on de moment només atén una sola persona però després n’apareixen dues més, tres… i quan em toca pregunto com és que al pla de medicació encara no han inclòs dos medicaments per una malaltia de llarga durada receptats per l’especialista a que ens va derivar el metge de capçalera ?
La resposta de la recepcionista és que he d’anar allí i demanar visita al metge de capçalera. Contesto que no cal perquè ja li vaig portar dos informes i ara no he pogut incorporar un tercer informe perquè l’esmentat programa que té prevista la incorporació d’informes està inactiu.
Respon la recepcionista que si incorporem els informes informàticament tal com està previst al programa La Meva Salut del Servei Català de la Salut, és massa feina: que hem d’anar al CAP perquè en facin fotocòpies. Lliurar-los al metge de capçalera informàticament des de casa és massa feina pel CAP? M’ho expliquen…?
Insisteix en que demani visita però me la donarà tard per la llista d’espera. Repeteixo que no cal visita que el metge de capçalera, que ja està prou enfeinat: només cal incorporar els medicaments. I ara la resposta és que si vull els medicaments que vagi a la farmàcia i els compri pel meu compte…
Sort que a més de bon professional el nostre metge té sentit comú i incorpora les medecines després d’una conversa amb la seva administrativa sense necessitat d’una visita personal.
Està clar que malgrat els fons injectats últimament a la sanitat encara som la penúltima autonomia en finançament per habitant, i per tant, encara en calen molts més de recursos, per la qual cosa em pregunto si tots plegats ho vam fer bé tombant els últims pressupostos que encara podien ser expansius?
També em pregunto: calien tants entrebancs i mala educació de la recepcionista del meu CAP?
Josep M. Currià