Eduard Martín Lineros, enginyer informàtic expert en innovació tecnològica i en la gestió en l’àmbit públic, nou director de Fira de Lleida
El nou recinte de la Fira de Lleida, amb una superfície de 116.000 m2 (uns 35.000 m2 més que l’actual), es caracteritzarà per la “versatilitat”i “multifuncionalitat”, és a dir, permetrà activitats de tipus diferents a més de la celebració de fires. Segons ha explicat Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, el recinte acollirà 5 pavellons de 5.000 m2 i l’actual pavelló desmuntable, el que suposarà en total més de 27.000 m2 de superfície coberta, a més d’aparcaments subterranis situats a sota de les construccions.
Aquestes dades han estat aportades en el decurs de la reunió del Patronat de la Fundació La Fira de Lleida celebrada aquest matí a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida. Durant la trobada s’ha aprovat l’inici del procés per a la licitació del concurs per a la redacció del l’avantprojecte del nou recinte de Fira de Lleida, que inclouria en una primera fase la reordenació urbanística del recinte firal i la redacció del projecte del Fira Zero, o “pavelló d’acollida” de visitants (el primer que es construirà), a més de la previsió d’ubicació de la resta de pavellons.
El paer en cap ha incidit en que el nou recinte consolidarà Lleida com a segona capital firal de Catalunya, després de Barcelona, i millorarà el poder d’atracció de Fira de Lleida com a seu de nous esdeveniments. Igualment, ha valorat molt positivament l’impacte econòmic que tindrà sobre la ciutat i el territori que l’envolta (en sectors com el comerç, hoteleria, restauració, transport) i ha dit que també que contribuirà a l’ocupació laboral, ja que donarà impuls a empreses de servei, de manera que es podria passar de 419 a 532 llocs de treball directes i induïts. Larrosa ha destacat que el projecte de nou recinte firal és una altra excel·lent notícia per Lleida, després de l’aprovació definitiva del nou polígon industrial de Torreblanca, el passat mes de març.
Larrosa ha explicat que els projectes han de presentar estudis sobre la mobilitat exterior (accés al recinte des de la ciutat) i interior, així com la seva adaptació al paisatge urbà, especialment en la marge fluvial, amb una atenció especial a la connexió amb La Llotja de Lleida. La capacitat tecnològica i la sostenibilitat són altres del requisits que es demanen per a un espai que es planteja també com a refugi climàtic.
Els aspectes que ha d’incloure el projecte bàsic és la delimitació del recinte amb un control d’accés principal, la creació dels aparcaments subterranis, la implementació d’una bona mobilitat interna i externa, la senyalització, la seguretat, els serveis comuns de l’edifici principal (oficines de Fira de Lleida, restauració, sistemes de control) i, com a element singular, la integració del canal de Seròs al conjunt firal.
Respecte al caràcter versàtil del recinte, l’alcalde ha asseverat que el Patronat està en contacte amb totes aquelles associacions culturals, socials i econòmiques de la ciutat potencialment interessades en organitzar activitats en la zona descoberta del recinte, com l’Aplec del Caragol, a fi que les celebracions es puguin portar a terme “amb tots els serveis necessaris i en condicions més que dignes”.
El concurs es planteja en dues fases, la de l’acreditació de la solvència, amb un termini de 3 mesos des de la convocatòria (acabat el qual es seleccionaran 5 millors gabinets i es cursarà la invitació formal per a la redacció de l’avantprojecte del projecte bàsic) i una segona fase, amb un termini de 9 mesos, per a la redacció del projecte bàsic.
Aquestes fases tenen un pressupost de 66.000 euros, mentre que el pressupost de la fase de la redacció del projecte executiu i la direcció de l’obra per part del gabinet guanyador és d’un milió d’euros aproximadament. S’estima que el termini per a la finalització d’aquesta part de l’obra —reorganització urbanística i Pavelló Zero— és d’uns 4 anys (finalitzaria cap a finals del 2030). Larrosa ha recordat el compromís de la Generalitat de Catalunya amb finançament d’aquesta actuació, que globalment pot suposar una inversió de 100 milions d’euros, i ha dit que els actuals terrenys de Fira de Lleida estan situats en una futura zona residencial que generarà també unes plusvàlues importants.
Nou director de Fira de Lleida
En el decurs de la reunió s’ha aprovat també la contractació del nou director general de Fira de Lleida, Eduard Martín Lineros, elegit per la Comissió de Valoració després de concurs convocat pel Patronat a finals de l’any passat. Nascut a Barcelona el 1965 i amb residència a Lleida, Martín Lineros és enginyer en informàtica i enginyer tècnic en Informàtica de Sistemes per la Universitat Oberta de Catalunya, amb més de 30 anys d’experiència laboral en el sector de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions, i és expert en innovació tecnològica i en la creació de consorcis público-privats i en la gestió i direcció en l’àmbit públic.
Martín Lineros és actualment CIO de la Fundació Mobile World Capital de Barcelona i lidera l´Aliança 5G Barcelona, el projecte àrees Digitals i l´Observatori Nacional del 5G. Com a docent, col·labora a la Universitat Oberta de Catalunya, a la Universitat de Lleida i a la Universitat Politècnica de Catalunya. Entre altres premis, l’any 2024 va rebre el guardó Professional masculí als II Premis Nacionals d’Enginyeria Informàtica i l’any 2023 va guanyar el Premi a la Millor Trajectòria Professional.
Durant la seva trajectòria, entre altres responsabilitats, va treballar durant 27 anys a l’Ajuntament de Barcelona, on va ocupar diferents posicions relacionades amb la informàtica. Va ser director d’Innovació, Societat del Coneixement i Arquitectures TIC. També va ser el director de Smart Cities i Estratègia per al Sector Públic de Sopra Steria, una coneguda consultora internacional. A més, va ser degà del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya entre el 2016 i el 2023, on va contribuir a donar visibilitat a la professió.
Resultat econòmic positiu
Finalment, el Patronat ha aprovat els comptes anuals del 2025 de Fira de Lleida. Segons ha explicat Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida i de la Comissió Delegada de la Fira, l’exercici ha finalitzat amb un saldo positiu de 735.827 €. Donat que els còmputs econòmics de l’entitat firal es fan per biennis i que el resultat del 2024 va ser de —479.000 €, el resultat global del bienni 2024-25 ha estat positiu, de quasi 257.000 €. Amb aquestes xifres es consolida la tendència, iniciada l’any 2008, a donar resultat positiu cada bienni (tendència només truncada pel bienni de la Covid i PostCovid).