“Maries, avui ho tinc barat!!” Encara recordo com la paradista llançava aquest missatge a l’aire; i després d’ella, una altra el repetia i una altra i una altra. El mercadet bullia de gent atrafegada buscant les millors “ofertes”.
Algunes de les possibles clientes anaven vestides com si voltessin per casa seua, només havien canviat les espardenyes per unes sabates i, algunes, ni això havien canviat. Ni havia unes altres, en canvi, que anaven emperifollades com si haguessin d’anar al Liceu; portaven sota el braç una o dues bosses d’alguna botiga de l’eix comercial, d’aquelles que no posen els preus a la roba de l’aparador, ja enteneu què vull dir. I miraven i remenaven i, quan trobaven alguna peça que els interessava, la pagaven i patapam! a la bossa que havien dut sota el braç. Llavors marxaven amb el cap ben alt, cames ajudeu-me, tot mirant per damunt de l’espatlla, les altres dones, tot volent mostrar que no eren de la seva “categoria”. Si així eren felices …
Els mercadets continuen existint, les parades, les paradistes i les clientes, també. Hi ha també, des de no fa tants anys, una altra fira de les vanitats, que es munta i desmunta cada quatre anys tot i que, com que n’hi ha unes quantes, s’amunteguen i algun any n’hi ha més d’una o dues o tres.
Als mercadets, hom hi va sabent què vol i què hi trobarà. Ningú no enganya ningú. A les parades d’aquest altre mercadeig s’hi venen ofertes amb data de caducitat o amb obsolescència programada, com es diu darrerament. Duren el temps que duren les parades muntades. Quan es desmunten, tot allò que s‘ha dit, mostrat, explicat, proposat, ofert … deixa de tenir obligació de compliment. Els mateixos paradistes ho afirmen quan es retreuen mútuament haver incomplert alguna d’aquelles promeses; cadascú acusa els altres d’incomplidors, de mentiders, sense voler adonar-se que ells formen part, també, del grup al que ataquen ferotgement.
Als mercadets de barri es venen productes que, per algun motiu, tenen menys valor econòmic. A les paradetes polítiques es venen paraules, sense dret a reclamar si et donen un bolígraf, un globus i una enganxina, embolicades amb un petó de Judes.
Només de nosaltres depèn, escollir de qui desconfiem menys per donar-li el nostre vot. Abans de pagar, podem repassar què han fet esdevenir realitat des de la darrera campanya. Això pot ajudar a evitar que ens prenguin tant el pèl.
Bona nit, gent bona !!