Les matemàtiques són una ciència exacta. És a dir, en funció dels valors numèrics que apliques a les diferents fórmules o equacions, et donarà un resultat, però aquest no el podràs modificar si no canvies els components de la relació corresponent.
Al contrari la política, ni és una ciència (encara que s’ensenyi a les Universitats) ni molt menys és exacta. Els valors de la fórmula (els polítics) en la seva majoria són canviants, irregulars, inconstants, variables…i mentiders. Sí, a vegades sobretot en campanya, menteixen molt. Amb aquests components tan originals convindreu amb mi que encertar un resultat que tingui a veure amb la política és gairebé impossible. Però a vegades ambdós conceptes estableixen una certa relació, com és el cas dels resultats de les eleccions del dia 21 de desembre de 2017. Quan això passa, la combinació acostuma a ser molt agradable per uns, però terriblement frustrant per altres. Perquè tal com ja he dit, els números no enganyen mai.
(…) Algú sens dubte em dirà que d’aquest possible acord, no en penjaria la CUP i per això aleshores seria important cercar algun altre aliat que segurament donaria suport amb determinades condicions. No cal dir el nom, ja que únicament hi ha una alternativa. Qualsevol proposta més agosarada, podria portar a la impossibilitat de formar govern, elegir President i abocar-nos a noves eleccions. Crec que els nostres polítics han de treure la tensió de la gent del carrer d’una vegada. A poc a poc i bona lletra.
(…) No voldria acabar sense dedicar una part del meu escrit al Partit Popular Català i la seva catastròfica davallada. No conec personalment Mariano Rajoy, però per les decisions que darrerament ha pres respecte a Catalunya (encara que potser no ha estat cosa d’ell directament) em sembla un tipus d’aquells que qui li fa, la paga. Segurament que les veus situades més a la dreta d’ell ja li estan insistint que tot el que ha passat a les terres d’aquells bàrbars del Nord-est no és més que una conseqüència de la seva tardança i tebiesa a l’hora d’enviar les legions. A partir d’aquí i com que de diàleg ni un, fins i tot es podria plantejar avençar eleccions generals per reafirmar la seva fortalesa a la resta del territori, abans que l’aprenent Rivera, un xicot de Granollers, l’acabi d’afaitar.
De totes maneres jo tinc una altra teoria sobre l’ensorrament del PPC. De qui va ser la brillant idea de portar al mateix Mariano a Catalunya a fer campanya? Vista la gran capacitat que té de convèncer a les masses i la seva imatge corrent pel Passeig Marítim del Port Olímpic, crec francament que aquest va ser l’origen de tots els mals del pobre Albiol.
Ramon Gasch i Pou
Premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Sobre l’autor
Ramon Gasch i Pou (Santa Maria de Palautordera, 1950) és escriptor i enginyer tècnic elèctric. Ha publicat tres manuals tècnics i un llibre de vivències dins la seva professió. A més d’un recull de contes, és autor de les novel.les D’un temps sense esperança (2004) i Núvol negre (2008). Com a membre fundador del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny) ha participat en la publicació de llibres sobre Relats del Montseny. En col.laboració amb Andreu González Castro, va escriure al 2011 Bon cop de falç! (novel·la contextualitzada dins la Guerra dels Segadors, amb l’aliança francocatalana contra Felip IV) que va ser guardonada amb el Premi Nèstor Luján de novel·la histórica, Defensors de la terra al 2013 (dos germans enfrontats en plena revolta de la Sal), La venjança dels almogàvers al 2014 i Llibre de veritats i secrets (2016) (l’obra perduda de Ramon Llull)